Resultats de la cerca
Es mostren 1413 resultats
determinat
Gramàtica
Dit de l’element que, en la determinació, és completat per una altra unitat.
L’element determinat adquireix, des del punt de vista de la significació, una especificació concreta, aportada pel determinant
circuit integrat d’aplicació específica
Electrònica i informàtica
Tècnica per a fer circuits integrats que es dissenyen per a una aplicació concreta.
Entre els exemples de circuits ASIC hi ha els xips per a controlar una joguina, els accessos entre memòria i una CPU, una rentadora d’una marca determinada, etc Hi ha dues tècniques de disseny ASIC full custom , en què el client proposa el problema que ha de resoldre el disseny electrònic i el fabricant d’ASIC fa tot el disseny, tant la simulació com el layout , i semicustom , en què el fabricant fa servir i defineix la situació i el contingut d’unes celles estàndard que tenen algunes funcions lògiques predefinides Aquí el client simula el disseny lògic amb programes que subministra el…
poliarquia
Política
Govern de molts.
Contraposat a monarquia o a diarquia , el mot és genèric i no es refereix a cap forma concreta de govern
pròleg
Literatura
Introducció, discurs introductiu a una obra que acostuma a ressenyar-ne els mèrits, el valor, o també a situar-la enmig d’un context i d’unes circumstàncies determinades.
Pot constituir una part concreta de la mateixa obra, com a prefaci o introducció, o bé pot ésser una part autònoma
facticitat
Filosofia
Caràcter fonamental del real, objecte de l’experiència empírica, en tant que contingent, és a dir, en tant que es dóna (i de la manera que es dóna) però podria no donar-se (o donar-se altrament).
En l’existencialisme, la facticitat de consciència es refereix tant a la seva existència com al seu engatjament en una situació concreta
ideari educatiu
Educació
Conjunt de principis i postulats propis d’una concepció ideològica determinada, a partir dels quals un centre educatiu elabora el seu projecte educatiu.
L’ideari educatiu o ideari pedagògic es concreta en documents com el caràcter propi de les escoles confessionals i/o el projecte educatiu
Karl Jaspers
Filosofia
Filòsof alemany, exponent de l’existencialisme.
Passà del camp de la psiquiatria a la filosofia, i n'esdevingué professor a Heidelberg 1917 Deposat pels nazis, fou rehabilitat posteriorment, fins que la Universitat de Basilea el cridà com a professor 1948 Concep la filosofia com una “dilucidació de l’existència”, és a dir, com una reflexió total —i no pas objectivadora, com és la reflexió científica— de la condició humana concreta, no abstracta Aquesta condició humana es revela en les “situacions límit” sofrença, corporeïtat, mort, etc Com que aquesta existència diu comunicació entre existents, és a dir, superació de la…
intercomunió
Cristianisme
Participació en la vida cultual i sacramental, especialment eucarística, entre membres de diverses esglésies cristianes.
Supeditada a certes condicions, establertes per cada església concreta, és fomentada o més o menys limitada, segons el grau de flexibilitat doctrinal de cadascuna d’elles
àlgebra commutativa
Matemàtiques
Part de l’àlgebra que estudia les propietats dels anells commutatius i dels objectes que es relacionen amb ells (ideals, mòduls, etc.).
L’àlgebra commutativa engloba problemes provinents de la teoria de nombres i de la geometria algèbrica Aquests problemes tenen com a referencial bàsic una classe concreta d’anells
síndrome de Banti
Patologia humana
Quadre clínic, descrit inicialment pel metge italià Guido Banti, que representa una forma d’hipertensió portal, en què destaca una gran esplenomegàlia amb pancitopènia i freqüents i greus hemorràgies digestives.
El quadre, per tant, no correspon a cap malaltia concreta i pot ésser degut a qualsevol causa d’hipertensió portal Actualment, aquesta denominació ha caigut gairebé en desús