Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
donador
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, àtom contingut com a impuresa o incorporat intencionadament a un element capaç de donar un electró.
En un semiconductor de silici, generalment són emprats l’antimoni, el fòsfor i l’arsènic El semiconductor amb àtoms donadors presenta una conductivitat elevada deguda als electrons lliures un semiconductor en aquestes condicions és anomenat de tipus n
Joseph Stefan
Física
Físic austríac.
Professor a Viena, estudià la difusió dels gasos, la conductivitat calorífica i, sobretot, la radiació del cos negre, de la qual enuncià la llei que duu el seu nom i que després fou estudiada i demostrada per Boltzmann
cuprocrom
Tecnologia
Aliatge de coure i crom, aquest últim en un percentatge d’un 1% a un 10%.
Quan la proporció de coure és inferior a un 1%, l’aliatge té la mateixa conductivitat elèctrica del coure, tot i que la seva resistència mecànica sigui molt més alta És emprat com a elèctrode en la soldadura elèctrica
bismut
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup 5B de la taula periòdica, de color blanc brillant (quan és pur) tirant a rosat, de molt poca conductivitat tèrmica (la més baixa de tots els metalls, llevat del mercuri).
Propietats i utilització del bismut És el metall més diamagnètic, el que presenta un major efecte de Hall, el de coeficient de dilatació tèrmica més negatiu i el que presenta més augment de volum en solidificar-se Fins a la segona meitat del segle XV era confós amb l’estany, i no fou aïllat fins el 1737 per Hillot, bé que Johann Heinrich Pott 1692-1777 i Torbern Olof Bergman 1735- 84 en són considerats els descobridors científics El bismut natural és constituït exclusivament pel núclid 208, però hom ha aconseguit de preparar-ne molts d’altres núclids radioactius Constitueix el 3x10 -6% de l’…
estructura betaínica
Química
Estructura iònica de substàncies orgàniques que, com la betaïna, contenen un grup àcid (com el carboxil COOH) i un grup bàsic (com l’amina NH2) i ambdós ionitzats simultàniament.
La coexistència en la mateixa molècula d’una càrrega iònica positiva grup NH + 3 i d’una de negativa grup COO - li dóna propietats especials, com , per exemple, la de no participar en la conductivitat elèctrica de la solució que la conté
indicador químic
Ecologia
Paràmetre químic que hom utilitza per a tipificar l’existència de pol·lució d’un medi, generalment aquós.
Per bé que n'hi ha molts d’utilitzables, els més usuals són la demanda bioquímica d’oxigen DBO , la demanda química d’oxigen DQO , el nitrogen orgànic, el pH, la conductivitat elèctrica, el nitrogen inòrganic, l’àcid sulfhídric i l’oxigen dissolt
Gustav Heinrich Wiedemann
Física
Físic alemany.
Professor a la Universitat de Basilea i a la de Leipzig, féu recerques en electricitat, calor, torsió, magnetisme, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom sobre la conductivitat dels metalls Estudià també l’endosmosi i la resistència elèctrica dels electròlits
Johan-Wilhelm Hittorf
Física
Físic alemany.
Fou professor de física i de química a la Universitat de Münster Estudià la conductivitat elèctrica en els electròlits i les descàrregues elèctriques en els gasos mitjançant el tub que duu el seu nom El 1869 descobrí els raigs que més tard foren anomenats catòdics
acceptor
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, àtom trivalent contingut com a impuresa o incorporat intencionadament a un element tetravalent capaç de rebre un electró provinent d’un altre àtom anomenat donador.
L’alumini, el bor, el galli i l’indi són els més comuns La presència dels àtoms acceptors crea en l’estructura cristallina una sèrie de forats que contribueixen a augmentar la conductivitat del semiconductor Quan aquest conté acceptors, hom diu que és un semiconductor de tipus p
plasma
Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…