Resultats de la cerca

Comprèn sobretot documents escrits però també objectes com fòssils, un herbari amb més de 4000 plantes el més antic de la península Ibèrica, plantes i animals naturalitzats, ordenats i classificats, i instrumental de farmàcia Dels gairebé 1500 volums illustrats destaquen una edició del Systema naturae, de Carl von Linné, del 1748 i una altra de l’ Atlas Minor, de Nicolaus Visscher, del 1649 Inclou també una voluminosa correspondència amb acadèmics Iniciat per Joan Salvador i Boscà, entre els continuadors del Gabinet destacà sobretot el seu net Joan Salvador i Riera La collecció és un dels…

Filla gran del rei Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria El 1238 es trobava amb els seus pares quan Jaume I es disposava a atacar València El 1242 es convingué el seu matrimoni, que se celebrà a Valladolid 1246 o 1249, amb el futur Alfons X de Castella i Lleó Intercedí prop del seu pare perquè ajudés el seu marit contra els sarraïns A causa de la seva infecunditat Alfons X volgué repudiar-la, i arranjà el seu matrimoni amb Cristina de Noruega, però quan aquesta arribà a Castella 1253, Violant ja havia tingut una filla Berenguera, que fou la primera dels deu fills que tingueren…

Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles Baix Empordà, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella El 1277 es casà amb Elisabet Dionís morta el 1298, parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara 1283 Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus Lluità en la defensa de…

Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb el justícia d…

Com a net de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V 1407, intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit Derrotats a Sanluri 1409, preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans Mort Martí I de Catalunya-Aragó 1410, assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir 1412 Ferran I intentà infructuosament 1414 una solució diplomàtica i Guillem tornà a Sardenya amb gent armada 1415-16 Arribà finalment a signar una…

Fill de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra A la mort del seu germà Jaume 1335 heretà la baronia de Xèrica El 1328 assistí a la coronació del rei Alfons III de Catalunya-Aragó a Saragossa amb un brillant seguici de dos-cents homes El 1332 ocupà el càrrec de procurador general del Regne de València, en renunciar-lo el seu germà Jaume, i l’ocupà fins el 1336 El 1335, mentre agonitzava el rei Alfons III, protegí la fugida de la reina Elionor de Castella i els fills a Castella això li valgué el nomenament d' adelantado mayor Amb soldats castellans envaí el Regne de València des de Xèrica a…

Succeí 1964 el seu pare Pau I Destituí el primer ministre Papandreu 1965, acte que l’oposà al parlament En produir-se el cop d’estat militar 1967 intentà, sense èxit, un contracop el mateix any, fet que el portà a exiliar-se a Roma al desembre, encara que continuà essent considerat rei El juny del 1973 el règim dels coronels, tot implicant-lo en una conspiració, proclamà la república a Grècia, decisió ratificada per referèndum el desembre del 1974, un cop restablerta la democràcia Des d’aleshores, a Grècia fou conegut amb el nom de senyor Glücksburg i internacionalment com Constantí II de…

Estudià violí amb L von Auer, instrument en el qual destacà com a nen prodigi També realitzà estudis de pintura, primer amb el seu pare i després a Odessa El 1909 s’installà a Berlín, on ingressà al Sternsches Konservatorium El 1914 compongué un Trio per a cordes , escrit en una variant del dodecatonisme, en què cada nota té una durada distinta A Berlín fou un dels fundadors del Grup Novembre 1918-19, integrat per pintors dadà, i també un dels signants del Manifest Dadaista del 1919 Durant les exposicions realitzades per aquest corrent interpretà algunes de les seves obres, com ara…

Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades Conegut també per Jaume d’Aragó El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys 1362 Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres 1363, i altres constitucions 1364-68 Regulà també l’ofici del canonge lectoral 1365 Fou nomenat bisbe de València el 1369 Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal de Santa…

Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols 1266-68 Mort Conrad II, es refugià a Venècia Carles I li confiscà els estats Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília 1270 Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275 L’infant Pere, gendre de Manfred I, li premià…