Resultats de la cerca

Amb un 52,6% dels vots contra un 47,3%, l’exprimer ministre Zoran Milanović guanya en segona volta la presidència de Croàcia, derrotant la conservadora Kolinda Grabar-Kitarović, que ocupava el càrrec des del 2015

Prengué part en el moviment independentista El 1843 fou proclamat “suprem director de la República”, però fou enderrocat pel general Ramón Castilla 1845 Encapçalà una revolta conservadora, que fracassà 1856 Fou ministre de la guerra 1865

El regionalisme suposava, de fet, el manteniment de les tesis del provincialisme com ho exposà Joan Mañé i Flaquer en les seves Cartas provinciales , publicades el 1875 i adreçades a Cánovas del Castillo i una actitud més conservadora que la propugnada pel moviment catalanista sorgit cada cop amb major força dels avatars polítics del període 1868-74 catalanisme Aquesta diferenciació, poc clara els primers anys, es palesà en els escrits de caire conservador, però alhora netament contraris al centralisme uniformista castellà, publicats per Mañé i Flaquer al Diari de Barcelona i en…

Dirigent de la Unión Cívica Radical, fou president de la república 1916-22 i 1928-30 Impulsà una política conservadora, tenyida de populisme, i mantingué la neutralitat exterior En plena crisi econòmica, fou derrocat pel general José FUriburu 1930

Defensà sempre una posició conservadora dins l’estructuració de la medicina, i fou un dels primers presidents del Collegi de Metges El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet , que ha passat per enllaç als Amigó

De filiació carlina, fou governador civil de les Balears, president de la Diputació de Girona i membre de la Mancomunitat de Catalunya 1924 Collaborà a la premsa conservadora i publicà, entre d’altres, Veritable concepte de la democràcia cristiana 1902

Participà en la guerra d’independència 1821, i fou elegit president el 1851 De política conservadora, promulgà una legislació nacionalista oposada a les pretensions angleses i nord-americanes sobre el guano Fou derrotat a La Palma per una revolta liberal 1855

El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l’Havana, on des de La Constancia i La Voz de Cuba sostingué una postura antiseparatista i conservadora Pòstumament aparegué el recull d’articles La masonería pintada por sí misma 1883

Succeí Areu II 247 aC i governà amb una actitud conservadora, antidemocràtica i contrària a les reformes empreses pel seu collega Agis IV Fou destituït pels èfors 242, però tornà, i novament regnà, fins el 235 aC Fou succeït pel seu fill Cleòmenes III

El terme nasqué a França en l’època de la restauració monàrquica 1814 i designava els partidaris del poder reial Actualment, i en forma generalitzada, hom l’aplica a aquella política, ideologia o partit de tendència conservadora i que defensa aferrissadament l’ordre establert davant qualsevol proposta de canvi