Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
impost indirecte
Economia
Impost que no recau de forma directa sobre els ingressos ni té en compte la capacitat ni les característiques del contribuent,.
sinó que grava els costos de producció, les vendes entre empreses o les despeses i el consum, i repercuteix sobre els preus finals que paguen els consumidors, de manera que els fabricants i comerciants actuen com a recaptadors per compte de l’estat Alguns exemples són l’impost sobre el valor afegit IVA o l’impost de transmissions patrimonials
Estats i territoris nord-americans impulsen una investigació de Google
50 estats i territoris dels Estats Units s’uneixen per sotmetre Google a una investigació L’objecte de la denúncia són les pràctiques presumptament monopolístiques en la publicitat en línia del cercador, que segons els demandants perjudiquen la lliure competència i amenacen la privacitat dels consumidors Dos dies abans, un altre grup d’estats va demandar Facebook per motius semblants
cànon de l’aigua
Ecologia
Tribut que grava el consum de l’aigua a Catalunya.
Creat per la Llei 6/1999 del Parlament i en vigor l’1 d’abril de 2000 per assimilació dels cànons de sanejament, infraestructures hidràuliques i de regulació Tribut destinat a finançar les accions i inversions de l' Agència Catalana de l'Aigua captació, sanejament, dessalinització i infraestructures hidràuliques i recaptat per les empreses o entitats subministradores per mitjà del rebut de l’aigua que paguen els consumidors particulars, empreses, institucions
bé de luxe
Economia
Denominació donada pels economistes marginalistes a aquells béns l’adquisició dels quals només es fa efectiva a partir de determinats nivells de renda.
En contraposició als béns de primera necessitat, observen que, per als de luxe, l’elasticitat de llur demanda respecte al preu és superior a la unitat, és a dir, varia més que proporcionalment a la modificació del preu El concepte de generalització del comportament dels consumidors, respecte als béns de luxe, concepte essencialment subjectiu, resta limitat pel concepte de sobirania del consumidor i per la imperfecció del mercat, així com del seu coneixement
ecoconsum
Economia
Sociologia
Actitud compromesa amb una forma de consum que vetlla per una producció agrària sostenible i respectuosa amb el medi ambient, que no comprometi les opcions de les generacions futures.
En general, aquesta actitud ve acompanyada d’una defensa que l’acció econòmica ha de partir del nucli local i d’un tipus de proveïment preferentment autogestionat de productes ecològics o ecobiològics, fonamentalment aliments, i aposta per un apropament entre el món urbà i el rural, a través de la implicació de tots els agents —pagesos, elaboradors, distribuïdors i consumidors— en un mateix procés, basat en l’acceptació, el respecte i la confiança mútua
Final de la itinerància a la UE
Entra en vigor l’anomenada itinerància com a casa roaming like at home , que prohibeix el sobrecàrrec que fins ara les companyies feien pagar quan s’usava el mòbil a l’estranger La mesura afecta els consumidors amb tarifes de mòbil contractades a qualsevol dels 28 països membres de la Unió Europea Tot i que la fi de la itinerància s’aplica també a alguns estats tercers Noruega, Islàndia i Liechtenstein, Andorra en resta de moment exclosa
Arsène Jules Dupuit
Economia
Enginyer i economista francès.
Empleat pel govern francès, intentà de mesurar la justificació que tenia pels consumidors el finançament de les obres públiques, en una primera aproximació a l’anàlisi de cost-benefici Fou el primer a utilitzar una corba de demanda i elaborar el concepte, més tard recollit per A Marshall, d’excedent del consumidor Obres principals seves són De la mesure de l’utilité des travaux publics 1844, De l’utilité et de la mesure 1853 i Liberté comerciale 1860
anàlisi de mercat
Economia
Estudi de les característiques, elements i variables d’un mercat, com ajuda empresarial per a la presa de decisions.
En concret, l’anàlisi del mercat ha de preveure els aspectes següents a les característiques que determinen un mercat necessitats, desigs i demanda b els límits del mercat c els diferents tipus de mercat existents i els criteris de classificació possibles d les àrees comercials e la capacitat de compra dels consumidors f l’estructura del consum/demanda g les institucions comercials que incideixen sobre el mercat, i h l’efecte de l’entorn, en general, i de la competència, en particular
traçabilitat
Alimentació
Capacitat de reproduir l’historial d’un producte.
És una eina al servei de la qualitat i de la seguretat dels consumidors, ja que permet seguir el rastre d’un aliment des de l’origen fins al consumidor Això fa que se’n puguin identificar els ingredients d’una manera fiable, i també permet el control sanitari i el seguiment de l’aliment durant tota la cadena de producció traçabilitat enrere , traçabilitat interna i comercialització traçabilitat endavant Facilita la localització ràpida de l’origen dels problemes que puguin sorgir en la seva elaboració o distribució
sanció econòmica
Dret
Sanció que generalment implica el pagament d’una determinada quantitat de diners, en concepte de desgreuge, als afectats o com a escarment, a través de l’administració, com a conseqüència de l’incompliment de les condicions exigibles a determinats productes o serveis.
La denúncia d’adulteracions en els productes ha estat una de les més fermes actuacions empreses per la societat de defensa dels consumidors Quan respon a l’incompliment voluntari de certes obligacions contractuals la pena es tradueix en una retenció o disminució dels drets a percebre Aquest és el cas de la sanció econòmica als treballadors per falta voluntària al treball En l’àmbit de les transaccions internacionals són susceptibles de la sanció econòmica aquelles pràctiques considerades com a competència deslleial, com el dumping, etc