Resultats de la cerca

Tingué lloc per primera vegada a l’estiu del 1996 a Rotterdam, amb Rosa Martínez, Viktor Misiamo, Katalyn Néray, Hans-Ulrich Obrist i Andrew Renton com a organitzadors La segona edició se celebrà a Luxemburg el 1998, amb Robert Fleck, Maria Lind i Barbara Vanderlinden com a curadors La tercera edició, celebrada el 2000 a Ljubljana, portà el títol de Borderline Syndrome Energies of Defence , amb referència a la recent guerra de l’antiga Iugoslàvia en aquesta ocasió els organitzadors foren Francesco Bonami, Ole Bouman, Maria Hlavajová i Kathrin Rhomberg La quarta edició se celebrà a Frankfurt…

Deixeble principal de Leibniz, exercí una gran influència en l’Aufklärung alemanya, en ordenar sistemàticament, d’una manera “escolàstica”, el pensament del seu mestre, que modificà, però, en certs punts La filosofia és l’ordenació racional de tots els conceptes fonamentals, tot basant-se en els principis de contradicció i de raó suficient El camp de la filosofia és, així, el de l’"ésser possible” o no contradictori, i el mètode essencial és el deductivoontològic la inducció només forneix coneixements probables És famosa la seva divisió de la filosofia en teòrica ontologia, seguida de…

Fill d’un menestral boter, es doctorà en dret i s’afilià al carbonarisme Intervingué en la revolució del 1830, ocupà després un càrrec oficial a Còrsega i fou diputat a l’assemblea nacional Forçat a exiliar-se 1834, passà a Bèlgica i a Anglaterra, on estudià les experiències d’Owen Sintetitzant-les amb el babovisme francès construí el seu ideari, caracteritzat per un comunisme integral, que difongué a través de Voyage en Icarie 1839, Le Vrai Christianisme 1846 i el periòdic Le Populaire  i que assolí una popularitat superior a la de les altres teories utòpiques del segle XIX Els anys 1848-49…

Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid” Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera 1883 i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats 1905-06 Canalejas representà, en el partit…

Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…

Fill pòstum de Guillem II de Nassau-Orange i de Maria, filla de Carles I d’Anglaterra, fou proclamat stadhouder pel partit orangista amb ocasió de la revolta popular contra el líder republicà Jan de Witt, acusat de facilitar la invasió de les Províncies Unides als exèrcits de Lluís XIV de França 1672 Aïllant-la diplomàticament Gran Aliança de la Haia, 1674, forçà França a replegar-se i a oferir la pau en condicions favorables Nimega, 1678 Casat amb Maria després reina Maria II , primogènita del duc de York després Jaume II d’Anglaterra, intervingué en els afers anglesos cridat per l’oposició…

Amb la voluntat de presentar l’art contemporani des d’una perspectiva actual, les obres estan organitzades per temes segons els grans gèneres de la pintura del s XVIII paisatge, natura morta, retrat i història L’edifici, situat a la riba sud del Tàmesi, és una reconversió d’una antiga central elèctrica i disposa d’un espai de 34 000 m 2

Té la seu a l’antic convent d’aquest nom situat a la Rambla de Barcelona Rehabilitat pels arquitectes Viaplana-Piñón, fou la primera infraestructura artística que s’obrí a Barcelona després de la reinstauració de la democràcia El centre s’orientà des dels inicis envers les avantguardes en art català i en tendències contemporànies internacionals Organitza exposicions tant individuals com collectives, tant d’artistes nacionals com d’internacionals, en totes les disciplines possibles El claustre allotja les exposicions principals l’Espai Vídeo i l’Espai Annex n'acullen de formats més petits A…

En fou l’impulsor Peter Stämpfli Deisswil bei Münchenbuchsee, Berna, 3 de juliol del 1937- París, 20 de febrer de 2026, artista suís que residí temporades a Sitges i que el 2004 en fou nomenat fill adoptiu Com a artista contemporani, es donà a conèixer internacionalment el 1963, arran de la seva participació en la Biennal de París L’any 2011 obrí al públic la mostra inicial de la collecció d’art en un nou espai museístic situat a l’antic Mercat del Peix i a la primera planta de l’edifici adjunt de Can Mec La fundació acull un fons de més de 70 obres de 60 reconeguts artistes…

Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, com Miró, Tàpies, Chillida, Saura, etc, juntament amb la d’altres artistes més joves JM Broto, X Grau, S Solano, etc, i també la d’artistes estrangers de renom Calder, Giacometti, Braque, entre d’altres El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani