Fill pòstum de Guillem II de Nassau-Orange i de Maria, filla de Carles I d’Anglaterra, fou proclamat stadhouder pel partit orangista amb ocasió de la revolta popular contra el líder republicà Jan de Witt, acusat de facilitar la invasió de les Províncies Unides als exèrcits de Lluís XIV de França (1672). Aïllant-la diplomàticament (Gran Aliança de la Haia, 1674), forçà França a replegar-se i a oferir la pau en condicions favorables (Nimega, 1678).
Casat amb Maria (després reina Maria II), primogènita del duc de York (després Jaume II d’Anglaterra), intervingué en els afers anglesos: cridat per l’oposició parlamentària, desembarcà a Torbay (1688), obligà el seu sogre a exiliar-se i, després de ratificar una declaració de drets ampliant els poders del parlament, ell i la seva muller reberen la corona anglesa. Campió del protestantisme i de l’equilibri europeu, revitalitzà la lliga d’Augsburg contra Lluís XIV; l’avantatjós tractat de Rijswijk (1697) fou sols una treva, car poc després, amb motiu de la successió a la corona hispànica, renovà l’enfrontament de les potències marítimes, dirigides per ell, i la França de Lluís XIV.