Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
ortiga

Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
Santa Margarida (Palau-solità i Plegamans)
Art romànic
El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…
naquera
Pica d’obra, de fusta, etc, emprada, en els corrals, per a abeurar el bestiar.
Carreu
Masia
Antiga quadra i mas del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a 1 060 m d’altitud, al vessant oriental de la serra del Tossal Negre, que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu
, el qual aflueix al seu col·lector després d’ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra.
Per les diferents construccions que hi ha a l’indret, es pot veure que fou un lloc important Al costat N del mas hi ha la capella de Sant Joan Al mig dels corrals, la casa i l’església, s’alcen les restes d’una torre de pedra, de planta rodona, que pertanyen al castell de Carreu esmentat el 1046 com a límit del castell de Gavarra L’anomenat Corral de Carreu és situat al NE del mas, arran del torrent de Carreu, que, en aquest punt, acostuma a portar un cabal d’aigua permanent que es filtra uns 1 000 m més avall El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
Sant Nicolau dels Pontells
Medicina
Antic hospital situat a 1 626 m alt., al vessant ribagorçà del port de Viella, a tocar de la boca meridional del túnel de Viella, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Fou fundat el 1192 per disposició del rei Alfons II, que li concedí terres i immunitat Era regentat per un sacerdot i uns donats El 1570 passà a ésser propietat de la vila de Viella per confirmació de les corts de Benavarri El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital Estigué en ús, bé que secularitzat al darrer segle, fins a l’obertura del túnel, l’any 1948 És format per l’església, refeta al s XVIII, l’hostal, els corrals i les bordes,…
masoveria
Geografia agrària
Casa on habita el masover d’una propietat, amb les seves construccions accessòries, com quadres, corrals, pallisses, etc.
Quatretonda
Quatretonda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb la Costera, comarca de la qual la separa la serra de Buixcarró (672 m alt.), coneguda per les seves pedreres de marbre rosa, i que accidenta el sector septentrional del terme.
S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla del terme L’…
Sant Miquel del castell de Prades
Art romànic
Situació Aspecte de l’església després de les obres de consolidació ECSA - J Figuerola L’església de Sant Miquel és situada en el nucli antic de la vila de Prades, contigua a les restes de l’antiga muralla, al nord-oest de la població, a l’indret on hi havia hagut el castell Mapa 33-17445 Situació 31TCF317753 Les restes de l’església són visibles des del carrer del Castell i s’hi accedeix per aquest carrer, a través d’un antic corral construït davant l’església i d’un esvoranc fet a l’absis JFM Història Aquesta capella devia ésser bastida juntament amb el castell en una data per ara…
capterrera
Bardissa que hom assegura amb terra o pedres damunt les parets dels corrals, els horts, etc, per a llur conservació.