Resultats de la cerca

Titulat a Barcelona 1944, collaborà, amb Francesc Mitjans i amb Josep Soteras en la construcció del Camp Nou del FC Barcelona 1954-57 Construí els edificis d’El Corte Inglés a Barcelona 1959-60 i 1973-74 i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona, amb Enric Giralt i Ortet 1970 Fou arquitecte municipal de Barcelona 1956-72

Fou organista a la catedral de Tarragona i, després 1884, a la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del collegi de sordmuts Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics La ermita del Valle i Doña Juana de Castro , una balada En la corte de Abd-el-Rahman , dos capricis simfònics Zambra, El amanecer , etc

Professor de la Universitat de Càller especialitzat en paleografia i diplomàtica i en història medieval sarda Ha publicat La cancelleria di Alfonso III il Benigno re d’Aragona 1327-1336 1967, Corte reali diplomatiche di Alfonso III il Benigno, re d’Aragona reguardanti l’Itali 1971, Genealogie medioevali di Sardegna 1984, La Sardenya catalano-aragonesa Perfil històric 1985, i estudis sobre el llinatge dels Arborea

Constituïda el 2002, l’objectiu principal de l’AECAT és millorar la qualitat de vida de les persones que han rebut algun òrgan Alguns atletes de l’associació han participat en la Cursa Jean Bouin, que des del 2005 organitza una prova específica per a trasplantats També han participat en la Cursa d’El Corte Inglés, la Cursa de Bombers o la Milla de Cornellà La seva atleta més destacada és Hermínia Coloma

Com a junior fou campió d’Espanya de cros, i de Catalunya de 1500 i 5000 m En categoria absoluta fou campió d’Espanya de 1500 m en pista coberta 1992, de Catalunya de cros 1991, de 1500 m a l’aire lliure 1989 i de 1500 m en pista coberta 1993 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola L’any 1991 guanyà la Cursa d’El Corte Inglés, a Barcelona

Orientats a contribuir a l’emancipació de la dona, publicà mètodes de costura que obtingueren un gran èxit El Corte Parisien i Sistema Martí 1896, 87a edició el 1967 Publicà també El traje histórico femenino 1940 Fundà i dirigí l’Institut de Tall i Confecció Sistema Martí , a Barcelona 1896, que aviat obrí acadèmies a la resta de l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina Rebé nombrosos premis en exposicions internacionals d’alta costura

El dialecte cismuntà comprèn les parles de les zones de cap Corso, Bastia, Aleria, Corte i Balanga, i l' ultramuntà , les d’Ajaccio, Vico, Sartena i Bonifacio El cismuntà, a causa de la toscanització intensa a què fou sotmès, pot ésser considerat part integrant dels sistema toscà l’ultramuntà és fortament lligat al sard septentrional, a causa de la probable afinitat lingüística de les poblacions preromanes i de la precoç separació de les dues illes de la resta del món romà

Format a Nàpols, esdevingué aviat un operista d’èxit, tant en el camp de l’òpera seriosa L’Olimpiade , 1763 com en el de l’òpera bufa La contadina in corte , 1765 Passà més tard a Londres, on tingué contratemps professionals, i a París 1778, 1782-82, on es trobà immergit en la querella entre gluckistes i piccinistes La seva obra mestra, Edipo a Colono 1786 mostra que s’inclinà més cap a Gluck També deixà música religiosa i instrumental

S’inicià al club La Seda, de la mà de Moisès Llopart i Juan del Pino 1988 El 1993 passà a entrenar-se amb Antonio Hernández Luna Aconseguí els títols de campió de Catalunya de 1500 m 1997 i de 5000 m 1996, 2002 Fou internacional en un Mundial de cros 2000 i en un de mitja marató 2004 Entre les nombroses proves urbanes que disputà, destaquen els seus triomfs en la Cursa d’El Corte Inglés i en la Milla de la Sagrada Família 2003

El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió