Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
oligoelement
Alimentació
Biologia
Element químic que forma part d’un organisme en proporcions molt minses (<0,2% de la seva composició química), però que resulta indispensable per a la vida.
Participen en la constitució de substàncies organometàlliques importants hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims, i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l’home Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d’altres En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència Hom considera essencials el coure, el…
José Recio Ariza
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Establert a Catalunya, guanyà la Volta a Tarragona abans de passar al professionalisme Competí al màxim nivell amb els equips Colchón CR 1980-81, Kelme 1982-89 i Seur 1990-93 En el seu palmarès hi figuren les voltes a l’Aragó 1984, 1985, Múrcia 1985, Burgos 1985 i Astúries 1986 i la Setmana Catalana 1985 Guanyà diverses etapes a la Vuelta a Espanya 1982, 1984, 1985, 1986, la Volta a Catalunya 1983, 1985, la Volta al País Basc 1985 i la Volta a l’Alentejo 1990, entre altres El 1988 disputà el Tour de França Fou l’organitzador del Criterium de Cerdanyola del Vallès 1992-98
Antoni Esparza Sanz
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i de quilòmetre 1981 Fou professional entre el 1984 i el 1992 Debutà amb l’equip Kelme guanyant el Critèrium de Terrassa 1984 El 1985 guanyà el Circuit de Getxo i dues etapes de la Volta a Galícia El 1986 fitxà per l’equip Seat Orbea, guanyà el Trofeu Masferrer i participà en el Tour de França Entre el 1987 i el 1988 formà part del Caja Rural Aconseguí la victòria en una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros i guanyà un nou Critèrium de Terrassa També competí amb l’equip Helios CR 1989, Mavisa 1990 i Wigarma 1991-92
uvarovita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i crom, Ca3Cr2(SiO4)3
.
Mineral que pertany a la família dels granats granat Té una densitat de 3,78 La uvarovita és un granat rar que es presenta, associat amb la cromita, a la serpentina N'hi ha als Urals, a Califòrnia, a Silèsia i al Transvaal, i, a la península Ibèrica, a Osca
Albert Claude
Albert Claude
© Fototeca.cat
Medicina
Citòleg nord-amercià d’origen belga.
Llicenciat en medicina a la Universitat de Lieja 1928, fou un dels pioners en la utilització d’el microscopi electrònic i les tècniques de centrifugació en l’estudi de l’estructura cellular Isolà i analitzà químicament per primera vegada 1933 un virus d’ARN i determinà en detall les característiques i les funcions dels orgànuls cellulars ribosomes, lisosomes i mitocondris principalment Fou director de l’Institut Jules Bordet 1948-72 i professor i cap del departament de citologia de la Universitat Lliure de Brusselles 1948-69, on fundà un laboratori d’investigació sobre el càncer El 1974,…
assaig a la perla
Química
Tipus d’assaig per via seca basat en el fet que determinades substàncies foses en l’extrem d’un fil de platí formen perles que prenen diferents colors segons la natura del catió a analitzar, que s’hi afegeix en petita quantitat, i segons el caràcter oxidant o reductor de la flama emprada.
Les perles poden ésser de tipus àcid o bàsic Les àcides són obtingudes amb bòrax i sal de fòsfor Les perles de bòrax tenen la propietat de formar metaborats volàtils per reacció amb molts òxids metàllics, i originen coloracions de flama característiques de cadascun d’ells, segons la reacció Na 2 B 4 O 7 + MO →MBO 2 2 + 2NaBO 2 Les perles de sal de fòsfor es basen en la reacció NaPO 3 + MO majoria dels metalls de transició Entre les perles bàsiques, les més emprades són les de carbonat sòdic o potàssic, i llur utilitat està especialment en la identificació del crom, del manganès i del vanadi…
Antoni Veny i Ballester
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Ingressà en l’orde teatí i fou ordenat de prevere Es dedicà a la investigació històrica i, sobretot, als estudis biogràfics de figures religioses Collaborà en publicacions com Ecclesia , Analecta Sacra Tarraconensia , Cristiandad , Regnum Dei , Providencia i Studia Entre la seva bibliografia cal destacar San Cayetano de Thiene, patriarca de los clérigos regulares 1950, San Andrés Avelino, clérigo regular 1962, El padre Fray Juan Alzina 1964, Hombres y nombres de nuestro ayer el convento de San Francisco de Paula 1969, El padre José Mariano Talladas CR 1970, Campos en el orden de…
Bernat del Pino López
Ciclisme
Ciclista de carretera i de ciclocròs.
S’inicià al Club Ciclista Sant Martí l’any 1973, en què guanyà la Copa Catalana de ciclocròs i el Campionat de Catalunya de la seva categoria Com a amateur aconseguí 32 victòries, entre les quals destaquen l’Escalada a Montjuïc, la Pujada al Castell de Sant Joan de Blanes o el Campionat de Barcelona Participà en diverses edicions del Campionat del Món de ciclocròs en categoria juvenil i amateur Fou professional entre el 1984 i el 1986, amb els equips Teka, Hueso i Colchón CR El 1999 assumí el càrrec de seleccionador espanyol de ciclisme per a discapacitats físics i participà en…
alum
Química
Qualsevol dels sulfats dobles d’un metall trivalent i d’un metall monovalent isomorfs de l’alum comú.
Llur fórmula general és M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, on M I pot ésser Li, Na, K, Rb, Cs, NH 4 o Tl i M I I I pot ésser Al, Fe, Cr, Mn, Co, Rh, In, Ga, Ti, V i Tl Són coneguts també alums on l’ió SO 4 2 - és totalment o parcialment substituït per SeO 4 2 - Hom obté els alums evaporant solucions equimoleculars de llurs constituents Llur estabilitat decreix, en general, amb el pes atòmic d’M I I I , i creix amb el pes atòmic d’M I no totes les combinacions possibles entre els metalls esmentats corresponen a alums estables Alguns alums es troben a la natura Així, per exemple, l’…
Joan Pujol Pagès
Ciclisme
Ciclista de carretera.
El 1973 guanyà una etapa del Tour de l’Avenir Fou professional en el període del 1976 al 1984 Amb l’equip Kas, el primer any 1976 guanyà el Gran Premi de Biscaia, fou tercer en el Campionat d’Espanya de carretera i desè al Giro d’Itàlia, on finalitzà com a segon millor jove de la cursa El 1977 debutà al Tour de França i guanyà el Gran Premi Nostra Senyora d’Or El 1979 debutà amb el Transmallorca a la Vuelta a Espanya, que disputà fins el 1984 En aquesta temporada guanyà a més una etapa de la Vuelta a la Costa del Azahar El 1980 passà a l’equip Kelme i guanyà una etapa de la Vuelta a Astúries…