Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
llibres Sibil·lins
Mitologia
Reculls d’oracles, dels temps de Tarquini el Superb, que els havia adquirits, segons el rumor, de la sibil·la de Cumes.
Bé que escrits en grec, en un estil enigmàtic, i relacionats amb la sibilla i el culte d’Apollo, sembla que cal cercar-ne l’origen a Etrúria, on trobem d’altres llibres semblants, nascuts d’antigues tradicions orals i tardanament compilats Al s III aC l’hegemonia dels factors grecs els degué fer canviar de nom Eren consultats per sacerdots especialitzats, a fi de trobar-hi remeis, en circumstàncies crítiques Hom els guardava a Roma, al temple de Júpiter Capitolí, tancats dins un estoig de pedra Foren destruïts en l’incendi del Capitoli, el 83 aC, però el senat n'havia fet aplegar un altre…
turbocompressor

Principi de funcionament del turbocompressor en un motor diesel. Comprimint l'aire gràcies a l'energia tèrmica dels gasos de combustió, és possible de cremar més carburant en cada cicle del motor, i d'augmentar, doncs, la potència
Tecnologia
Dispositiu auxiliar utilitzat en els motors tèrmics sobrealimentats.
La seva funció és comprimir mitjançant un compressor axial l’aire o la mescla combustible amb què hom alimenta les cambres de combustió de cada cilindre, tot aprofitant l’impuls que els gasos d’escapament del propi motor procuren a una turbina muntada sobre el mateix eix que el del compressor
peveter

Peveter romà
© Villa Romana La Olmeda
Farmàcia
Arqueologia
Perfumeria
Vas per a cremar pevets o altres perfums.
Els egipcis i els fenicis el feien servir per a usos domèstics i també religiosos, i hi cremaven l’encens amb què veneraven les seves divinitats Els grecs i els romans acostumaven a posar-los sobre trípodes i canelobres per a embellir-ne l’aspecte Els més populars eren de ceràmica, mentre que els destinats als nobles acostumaven a ser de metall
lluquet

Lluquet
Agronomia
Tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que, en acostar-lo a una brasa, crema amb flama.
Hom l’empra amb freqüència per a treure les emanacions malsanes de les botes perquè, en cremar, desprèn diòxid de sofre, d’acció conservant i antioxidant
comburent
Química
Dit de la substància que combinant-se amb el combustible fa possible la combustió.
En la majoria de les combustions el comburent és l’oxigen de l’aire Als combustibles que tenen oxigen en llur molècula no els cal comburent per a poder cremar
querosè
Química
Líquid groguenc que hom obté en la destil·lació del petroli cru, entre 165°C i 240°C, com a fracció intermèdia entre la gasolina i el gasoli.
És emprat, eventualment mesclat amb gasolina, com a combustible en els motors d’avió de reacció i com a reductor en els ergols líquids El querosè fou molt emprat com a combustible en els quinqués i en altres llums i era anomenat petroli de cremar
umbre | umbra
Història
Individu d’un antic poble itàlic que durant el segon mil·lenni aC ocupava la Itàlia central i part de l’Etrúria i que vers el primer mil·lenni aC es restringí a la zona oriental de l’actual Úmbria i a alguns territoris de dellà els Apenins.
Es diferenciava dels llatins per la llengua i, sobretot, per l’ús d’inhumar i no de cremar els morts Després d’algunes aliances amb els romans al començament del s IV aC, llur llatinització s’inicià arran de la tercera guerra samnita 295 aC, en què foren sotmesos pels romans
Incendi d’un petrolier a la costa de Xangai
Un petrolier amb 136000 tones de cru condensat collisiona amb un vaixell de càrrega i provoca un gran incendi Els 34 tripulants del petrolier, que feia el trajecte Iran-Corea del Sud, moren o es donen per morts El 14 de gener el vaixell s’enfonsa després de cremar durant una setmana
visuració
Indústria tèxtil
Examen o reconeixement visual; inspecció.
Aquest terme fou especialment aplicat en les arts i les indústries tèxtils, i formava part de les atribucions dels gremis, a manera d’un control de qualitat La visuració de peces tèxtils tenia per objecte separar les que no reunien les condicions adequades mida, qualitat, tint, etc i cremar-les o destruir-les
Controlat l’incendi de Ribera d’Ebre
Després de cremar unes 6000 hectàrees durant cinc dies seguits, els bombers declaren controlat l’incendi de la Ribera d’Ebre El foc afecta sobretot el municipi de Flix, i també zones del Segrià i les Garrigues L’incendi, el pitjor dels últims anys, no es dona definitivament per extingit fins al 8 de juliol