Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel
Història
Militar
Militar castellà, cinquè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina.
Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després
Murav’ev
Història
Família russa originària de Moscòvia que s’establí a la regió de Novgorod el 1488.
Els seus membres més importants foren, a Peterburg, Nikolaj Nikolajevič Murav'ev 1794-1866, príncep Karski, que lluità com a general contra Turquia 1832 i, nomenat comandant de l’exèrcit del Caucas 1854, s’apoderà de Kars 1855, i el seu germà Mikhail Nikolajevič Murav'ev 1795-1866, general que, nomenat governador de Vílnius, reprimí amb gran crueltat la revolta polonesa 1863-64 Sergej Murav'ev-Apostol 1796-1826, que fou un dels principals revolucionaris decabristes Nikolaj Nikolajevic Murav'ev-Amurski 1801-81, general i governador de Sibèria oriental 1847-61, que conquerí el…
Càndid
Novel·la curta de Voltaire publicada el 1759.
Narra les aventures del Jove Càndid per Europa i Amèrica, a través de les quals el protagonista es desenganya de l’optimisme que li havia inculcat el seu preceptor Pangloss i arriba a la conclusió que el món és absurd, que hom no pot conformar-se amb la seva sort i que cal cercar-se un racó de pau i “conrear el nostre hort” Voltaire hi satiritzà, amb to de farsa grotesca, l’orgull nobiliari, l’esperit heroic, el sentimentalisme amorós i la hipocresia i la crueltat que veia en les religions, i dirigí els seus sarcasmes a l’optimisme metafísic de Leibniz i a les teories sobre la…
Tomàs Bou
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Després de l’exclaustració s’establí a…
,
Agàtocles
Història
Tirà de Siracusa (317-292 aC).
Lluità contra l’oligarquia regnant i, després de diverses derrotes, aconseguí el poder 317 aC Fou nomenat estrateg amb plens poders Castigà durament els seus adversaris i promulgà unes mesures que el feren molt popular anullació de deutes i redistribució de les terres El seu objectiu era el domini sobre totes les ciutats gregues de Sicília Els seus enemics polítics obtingueren l’ajuda dels cartaginesos, contra els quals lluità En una audaç i brillant maniobra desembarcà a l’Àfrica i posà en perill la mateixa Cartago, però, vençut, tornà al seu país, on la seva crueltat provocà…
Pierre Gascar
Literatura francesa
Nom amb què fou conegut l’escriptor francès Pierre Fournier.
Lluità en la Segona Guerra Mundial i fou internat en camps de concentració Més tard es dedicà al periodisme La fama li arribà amb els contes de Les bêtes 1953 i la novella Le temps des morts 1953, premi Goncourt, sobre l’experiència del captiveri, que després documentà en Histoire de la captivité des français en Allemagne 1939-1945 1967 La seva narrativa s’afermà sòbria i dramàtica amb una nota insistent de crueltat Altres obres són Les femmes 1955, L’herbe des rues 1957, records d’infantesa Le fugitif 1961, Le meilleur de la vie 1964, L’homme et l’animal 1974, Les sources 1975 i…
Jerónimo Merino Cob
Història
Guerriller castellà.
Era rector de Villoviado quan organitzà una guerrilla contra els invasors francesos 1808 Es distingí per l’astúcia i la crueltat i per la disciplina que sabé imposar a la seva gent Després de la batalla de Vitòria 1813 fou enviat a Catalunya Assolí el grau de brigadier i el càrrec de governador militar de Burgos 1814 En acabar la guerra contra Napoleó fou, un quant temps, canonge de Palència Absolutista intransigent, durant el Trienni Constitucional lluità contra el govern liberal i manà l’avantguarda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís En esclatar la primera guerra Carlina s’…
cor
Teatre
En el teatre grec antic, intervenció de grups de persones amb una funció lírica o narrativa.
Sovint recorrien al cant i a la dansa Tingué com a origen els himnes i els cants religiosos de la Grècia primitiva i assolí importància en el ditirambe En Èsquil, Sòfocles i Eurípides els coreutes dialogaven amb els actors, comentaven l’acció i hi intervenien fins i tot amb funcions de protagonista Coèfores, Eumènides Les intervencions del cor rebien els noms d'estrofa, antístrofa, melodrama i epode El cor còmic exposava les idees de l’autor paràbasi A la comèdia nova i la comèdia romana no hi havia cor A la tragèdia romana, les intervencions corals no seguien cap normativa Durant l’edat…
Enric VI
Història
Emperador romanogermànic (1191-97).
Fill de l’emperador Frederic I i de Beatriu de Borgonya, fou rei de Romans i de Germània 1159-91 Derrotà Enric X de Baviera en el seu intent de reconquerir el ducat de Saxònia 1190 i, més tard, en la revolta antiimperial de güelfs i de part de la noblesa Pel seu casament amb Constança de Sicília 1186 s’havia fet coronar rei de Sicília, però es trobà amb l’oposició de Tancredi, comte de Lecce, i no pogué aconseguir el poder fins al regnat del fill d’aquest, Guillem III Intentà de transformar la dignitat imperial en hereditària, i aconseguí que el seu fill, el futur Frederic II, fos elegit rei…
William Hogarth
El contracte matrimonial, de William Hogarth
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera 1728, Tate Gallery, Londres Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura La carrera d’una cortesana 1732, La carrera d’un llibertí 1733-35, Soane’s Museum, Londres, El matrimoni a la moda 1745, National Gallery, Londres, L’aprenent treballador i el mandrós 1747, Les quatre edats de la crueltat , El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa 1751 i Les eleccions 1755,…