Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
bolet de femer

Bolet de femer
CC Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets de mida petita o mitjana, de la família de les coprinàcies, de barret al principi ovoide, poc o gens carnós, que acaba sovint per obrir-se amb la vora aixecada (reflexa).
Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica
pet de llop

Pet de llop (L. perlatum)
© Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets piriformes o ovoides, de la família de les licoperdàcies, sovint amb una part peduncular estèril, de color gris brunenc, amb un peridi format per dues capes, una d’interna membranosa i una d’externa amb agullons, berrugues o grànuls; i amb una gleva de color castany.
S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves
lleterola

Lleterola
Dan Molter (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de 7 a 15 cm, falb, de carn espessa i de llet blanca i dolça.
Es fa en bosc, i és comestible
Ion Barbu
Literatura
Pseudònim del poeta romanès Dan Barbilian
.
Geòmetra i matemàtic, com a poeta es formà dins l’escola parnassiana, però evolucionà cap a una abstracció i despersonalització totals, fins al punt d’aplicar, amb llenguatge hermètic i convencional, esquemes matemàtics a la seva poesia Joc secund ‘El segon joc’, 1930
Banpo

Restes arqueològiques de Banpo
Dan Lundberg (CC BY-SA 2.0)
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic descobert el 1953 i situat a la vall del riu Groc, a l'est de la ciutat de Xi'an.
És el poblat neolític més important de la Xina, d’una extensió superior a una hectàrea Conté quatre capes d’habitatges distints corresponents a diversos segles d’ocupació del 2500 al 2000 aC, sitges, forns de ceràmica i una necròpolis
Joan YinYang
Altres esports de combat
Escola de taitxí de Barcelona.
Dirigida per Lao Shi Joan Prat, 6è dan per la federació de wushu de Pequín, 8è dan per la Federació Internacional d’Arts Marcials, 6è dan per l’Associació Shen Zhou i Mestre Internacional de Taichi i Qi gong per la Federació Internacional d’Arts Marcials Imparteix cursos de Monitor de FIDAM, Instructor Nacional de FIDAM i Mestre cinturó negre 5è dan
Antonio Oliva Seba
Altres esports de combat
Karateka.
Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions…
Chinto Mordillo Morante
Altres esports de combat
Lluitador de kick-boxing i karateka.
Conegut com Malas noticias , és cinturó negre setè dan de kick-boxing i sisè dan de karate kumite, cinturó negre quart dan de karate kyokushinkai i isshin ryu, cinturó negre segon dan de kungfu i primer dan de taekwondo Competí representant el gimnàs KO Verdun de Barcelona Com a karateka fou dues vegades campió del món professional 1994, 1996 i dues vegades d’Europa 1994, 1995 També fou campió d’Europa de karate kyokushinkai 1994 i subcampió de boxa francesa 1991 També s’imposà al Campionat d’Espanya de karate 1988 i fou…
Manel Cantero Cea

Manel Cantero Cea
Arxiu M. Cantero
Altres esports de combat
Karateka.
Cinturó negre quart dan de karate, primer dan de kobudo i tercer dan de goshindo En el seu palmarès destaquen el títol de campió d’Espanya en categoria de menys de 80 kg 2000, els quatre títols consecutius de campió de Catalunya 1995-98, el de campió de Catalunya per equips 2006 i el de subcampió d’Espanya en la categoria open 2006 Fou seleccionador català absolut 2005-07 i àrbitre de la Federació Catalana de Karate Exercí d’entrenador en diferents centres fins el 2005, que obrí el Club Karate Cantero de Navàs, on imparteix classes de karate, kobudo i…
Josep Fernández Tejero
Altres esports de combat
Karateka i àrbitre internacional.
Cinturó negre setè dan en la modalitat de goju ryu i sisè dan de la Federació Espanyola de Karate Fundà i dirigí el Club Kihon de l’Hospitalet de Llobregat, on també exercí com a director tècnic Ocupà el càrrec de vicepresident i director tècnic de l’Associació Catalana de Karate