Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Ullastret

Detall de les muralles medievals d’Ullastret
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès en gran part a la dreta del Daró, que travessa el terme en direcció N-S al seu sector occidental.
Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i convertida en fèrtils…
Parlavà
Parlavà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la plana d’inundació del Ter i del Daró, riu aquest darrer que travessa el terme de S a N al sector oriental.
Situació i presentació El terme limita al N amb Ultramort, a l’E-NE amb Serra de Daró, al SE amb Ullastret, al S amb Corçà, a l’W amb Rupià i al NW amb Foixà Comprèn el poble de Parlavà, cap municipal, el poble de Fonolleres, els veïnats de la Rutlla i de Matabou i nombroses masies S’estén per terrenys de la plana d’inundació del Ter i el Daró, riu que travessa de sud a nord l’extrem de llevant del terme La part occidental és ondulada per pujols de formes suaus, com els del pla dels Moros, al SW del terme El poble de Parlavà és emplaçat a 40 m d’altitud, al vessant de migdia del turó de…
Rabioses
Veïnat
Veïnat del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), dins l’antic terme de Cruïlles.
L’any 1632 formava part, juntament amb el lloc de Pastells, de la batllia reial de Cruïlles Avui el formen una dotzena de masos escampats, a la dreta del Daró, al S de Cruïlles
rec del Molí
Canal de reg del marge dret del Ter, que capta les aigües prop de la resclosa de Canet, al municipi de Verges (Baix Empordà).
Passa pel terme de Gualta i desemboca al Daró Vell, dins el terme de Fontanilles, també del Baix Empordà Posteriorment constitueix un entramat de canals que conflueixen al rec del Molí de Pals , dins el municipi de Pals
Vulpellac

El palau de Peratallada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la plana de la dreta de la Daró, a llevant del terme de la Bisbal d’Empordà.
Situació i presentació Els antics municipis de Vulpellac, Fonteta i Peratallada s’uniren l’any 1976 per a formar un sol municipi, amb capitalitat a Vulpellac El terme municipal confronta al N amb Ullastret i Palau-sator, a l’E amb Torrent i Palafrugell, al SE amb Mont-ras, al S amb Vall-llobrega, Palamós i Calonge, al SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i a l’W amb la Bisbal d’Empordà El municipi de Vulpellac comprèn, a part del cap municipal, algunes masies disperses, el veïnat de la Bordeta i el del Pla, la urbanització del Puig de Sant Ramon, els nuclis que depenien del…
Montnegre
Llogaret
Llogaret del municipi de Quart (Gironès).
De poblament disseminat, pertany a la parròquia de Sant Mateu de Montnegre És situat a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Montnegre , —contrafort 450 m alt septentrional de les Gavarres— al SE de Girona Limitat per les valls de l’Onyar, el Rissec i el Daró, afronta amb els municipis de Madremanya Gironès i de Sant Sadurní de l’Heura Baix Empordà
dràvida
Etnologia
Individu d’un poble que pertany al tronc mediterrani caracteritzat per un color de pell molt fosc.
A l’antigor s’estenien per tota l’Índia i actualment ocupen els estats de Tamil Nadu, Kerala, Karnataka i Andhra Pradesh En contraposició als invasors aris, lligats al nomadisme com a forma de vida, els dràvides foren pobles agricultors i sedentaris, íntimament associats a la cultura de la ciutat estat, a la qual sembla que també pertanyien les ciutats de Mohenjo Daro i Harappā, a la vall de l’Indus Tota la cultura índia és el resultat de l’afrontament violent d’aquesta cultura preària amb el nomadisme essencial dels invasors aris, i d’aquest afrontament, que acabà convertint-se en un…
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…
Cigne cantaire
La llunyania dels quarters d’hivernada usuals del cigne cantaire explica la raresa d’aquesta espècie a casa nostra i a la resta de la península Ibèrica En efecte, només es coneixen 11 citacions, corresponents a 9 hiverns, durant el novembre, el desembre, el gener i el febrer Llevat d’un estol de 10-12 exemplars vist la temporada 1962-63 a Serra de Daró Baix Empordà, la resta de grups tenien 5 components o menys Les altres localitats conegudes són Castelló d’Empúries novembre del 1968, el delta de l’Ebre febrer del 1964, Ivars d’Urgell gener del 1891, l’estany de Cullera desembre…
glíptica
Art
Art de gravar les pedres fines.
Nasqué de la necessitat de segellar un objecte A l’Orient antic, la glíptica fou molt apreciada i les seves produccions constituïren un element important per a la datació i la valoració artístiques Sobresortiren el cilindre segell , originari de Sumer i documentat des del 3100 aC Uruk IV, el botó segell , trobat a Mohenjo-daro, a Pèrsia, a Síria i a Egipte, i el segell amulet o escarabeu A l’Occident antic, minoics i etruscs feren un gran ús dels segells, i també els grecs, entre els quals sobresortiren Teodor de Samos, Pirgòteles i Dexàmenes La gliptografia romana arribà a l’apogeu a l’època…