Resultats de la cerca
Es mostren 630 resultats
Jean-Jacques Burlamaqui
Política
Història del dret
Jurista i polític suís.
Fou membre del consell d’estat de Ginebra Cregué que la societat civil no era sinó una prolongació i un perfeccionament de la societat natural i fou partidari de la divisió i l’equilibri de poders, i es decantà a favor de l’aristocràcia Escriví uns Principes de droit naturel 1747 i uns Principes de droit politique 1751
Sergi Barnils i Basomba
Pintura
Pintor.
Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua
Miguel Fernández Félix
Història
Polític mexicà.
Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos
Míriam Valls Tort
Atletisme
Atleta especialitzada en triple salt.
S’inicià a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona fent marxa atlètica, però la influència del seu germà Xavier la decantà cap al triple salt També competí pel Futbol Club Barcelona i l’Agrupació Atlètica Catalunya Fou campiona catalana júnior 1995, 1996, promesa 1998, 1999, 2000 i absoluta, a l’aire lliure 1998, 2000 i en pista coberta 1998, 1999
Pseudo-Longí
Nom amb què és conegut l’autor del tractat filosòfic Del sublim, falsament atribuït a Cassi Longí.
Sembla haver estat un mestre de retòrica d’origen grec, i el seu propòsit principal sembla que és de prendre partit en la disputa entre les dues concepcions de la retòrica la que en feia una ciència i la que la considerava com un art i, per això mateix, com una activitat creadora l’autor es decanta per aquesta segona concepció
Marcel Prévost
Literatura francesa
Escriptor francès.
Després de les seves primeres novelles es decantà per les narracions de gènere naturalista i s’inspirà en la situació social de la dona i en els costums amorosos de les classes mitjanes o elevades Les demivierges , 1894 Lettres de femmes , 1897 Les Don Juanes , 1922, etc Membre de l’Académie Française 1909, en els seus darrers escrits desenvolupà un moralisme accentuat
Rafael Gil
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
Cofundador del Grupo de Escritores Independientes, dirigí alguns documentals per al govern republicà El 1941 inicià una filmografia prolífica i remarcable amb films com El clavo 1944, Don Quijote de la Mancha 1947, La fe 1947 etc posteriorment, es decantà cap al cinema religiós, literari, militarista i, darrerament, nostàlgic del franquisme Y al tercer dia resucitó 1980 i Hijos de papá 1980
Kay Boyle
Literatura
Escriptora nord-americana.
Centrada en principi en la psicologia dels personatges, aviat es decantà més cap a l’acció i l’argument Publicà, entre d’altres, les novelles Plagued by the Nightingale 1931, Monday Night , Wedding Day 1931 i Generation without Farewell 1959, i els reculls de narracions The White Horses of Vienna 1936 i Fifty Stories 1980, com també poesia i assaig
József Eötvös
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític hongarès.
Estudià els sistemes socials de diversos països europeus, i es decantà pel liberalisme En els seus assaigs polítics, relats curts i novelles criticà les condicions de vida feudal a Hongria A karthausi ‘El cartoixà’, 1841, A falu jegyzöje ‘El secretari del municipi’, 1845 Intervingué en el pacte austrohongarès del 1867 Com a ministre d’educació, establí l’ensenyament primari i reformà la universitat
Cristóbal de Castillejo
Literatura catalana
Escriptor.
Cortesà, serví l’arxiduc Ferran i durant alguns anys fou monjo del Cister Viatjà per Europa La seva obra, recollida a Obras de amores, de conversación, morales y de devoción 1573, reflecteix una actitud oberta a les idees del Renaixement, bé que en poesia es decantà pel vers de tradició trobadoresca i popular, que defensà enfront de les noves formes italianitzants