Resultats de la cerca

Competí pel Club Esportiu Universitari de Barcelona, i fou campió de Catalunya de 100 m llisos 1972, de 50 m en pista coberta 1975 i de llançament de javelina 1976 Establí els rècords catalans de 100 m 1971, 60 m en pista coberta 1973, decatló 1973 i 4 × 100 m en quatre ocasions, la darrera el 1973, que també fou rècord d’Espanya de clubs Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola

Membre del Club Natació Barcelona, practicà diverses disciplines atlètiques i participà en competicions estatals de decatló, però destacà en les proves de llançament de disc i salt de perxa Fou campió de Catalunya de llançament de disc 1950, any que baté el rècord català En salt de perxa, fou campió de Catalunya 1952, 1953 i campió d’Espanya 1955 També participà en torneigs atlètics internacionals, com l’encontre Stuttgart-París-Barcelona 1952

Fou campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 de decatló Posseí el rècord català d’aquesta prova, però morí molt jove La secció d’atletisme del Reus Ploms, el club que defensà durant la seva carrera conjuntament amb el FC Barcelona, li dedicà un Gran Premi, celebrat per primera vegada el 1944, i també una cursa anual que es disputa des del 1947, a excepció d’un parèntesi 1957-63

Fou membre del Club Natació Barcelona i campió d’Espanya juvenil de llançament de pes i júnior de javelina A escala absoluta, fou quatre vegades campió de Catalunya de decatló 1964, 1965, 1968, 1969 i una vegada campió d’Espanya 1968 Establí quatre vegades el rècord català d’aquesta prova i una el de 4 × 400 m 1967, amb una selecció de Barcelona També guanyà en diverses ocasions el concurs Atleta Complet

Al final dels anys setanta s’establí a Catalunya Fou campió d’Espanya de decatló 1977 i salt d’alçada, cinc vegades a l’aire lliure 1977, 1978, 1980, 1982, 1984 i quatre en pista coberta 1978, 1979, 1982, 1988 Va superar tres vegades el rècord estatal Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Després de la seva retirada fou entrenador, entre d’altres, d’A Corgos, C Sala i C Paredes, i responsable de salts de la Federació Catalana d’Atletisme

Dominà la prova del decatló durant els anys vuitanta i participà en quatre jocs olímpics Als Jocs Olímpics de Moscou aconseguí la medalla d’or, victòria que repetí als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Fou dues vegades campió d’Europa Atenes, 1982 i Stuttgart, 1986 i una, campió mundial Hèlsinki 1983 Entre el 1980 i el 1984 aconseguí batre quatre vegades el rècord mundial establint una marca de 8847 punts Aquest rècord es mantingué fins el 1992, quan fou superat pel nord-americà Dan O'Brian, amb 8891 punts

Competí amb el CD Granollers fins el 1954, que fitxà pel FC Barcelona Fou cinc vegades campió d’Espanya de llançament de barra 1958-61, 1963, i sis de Catalunya 1953, 1959-63 També guanyà tres títols catalans de javelina 1951, 1954, 1955, un de disc 1951 i cinc de decatló 1948, 1949, 1951, 1952, 1953 L’any 1956 llançà la javelina a 89,66 m, superant el rècord mundial, però la marca no fou homologada perquè el llançament es feu amb l’anomenat estil espanyol, no reconegut per la federació internacional

Fou la primera campiona d’Espanya de mig fons 1931 en guanyar la prova de 600 m amb una marca de 214,2 min, rècord de Catalunya També establí la plusmarca catalana de 500 m 138,2 min Casada amb Miquel Consegal Boix, campió d’Espanya de salt de perxa, triple salt, 110 m tanques i decatló, els seus fills, Maria Lluïsa, Miquel i Xavier, també foren grans atletes Els dos primers foren campions d’Espanya de diverses proves i el petit, campió juvenil de salt de perxa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

S’inicià el 1951 al CN Barcelona, amb Nemesi Ponsati com a responsable Posteriorment, s’entrenà amb Clemente Ruíz de Porras i s’incorporà al FC Barcelona 1956 Fou quatre vegades campió de Catalunya en 400 m 1955-58 i una en decatló 1956 També assolí dos títols estatals de 400 m 1956, 1957, tot i que el segon li feren retornar perquè, segons els responsables federatius, havia optat per la nacionalitat alemanya del seu pare i, per tant, el títol havia de ser per al segon classificat Tot i això, fou més d’una desena de vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els…

El 1978 baté l’històric rècord d’Espanya d’Ignacio Sola als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, en saltar 5,22 m El 1981 fixà el rècord estatal en 5,40 m, tant a l’aire lliure com en pista coberta Gran dominador d’aquesta prova els anys setanta, fou quatre vegades campió d’Espanya a l’aire lliure 1974, 1977, 1979, 1980 i sis vegades en pista coberta 1976, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Fou campió de Catalunya quatre vegades i també establí el rècord català de decatló 1979 Fou medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1979, i participà en els Campionats d’Europa a l’aire lliure 1978 i en…