Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
art aplicada
Art
Art aplicada als productes industrials, amb la finalitat d’embellir objectes d’ús comú: mobles, orfebreria, ceràmica, armes.
Amb la mecanització de la producció i l’obtenció d’exemplars en sèrie, la preocupació estètica no ha estat limitada als objectes sumptuaris disseny L’expressió art aplicada es difongué en el sentit d’art decorativa al segle XIX
Roger Bissière
Pintura
Pintor occità.
El 1920 participà en un grup que volia ressuscitar una versió decorativa del cubisme Una malaltia als ulls l’obligà a abandonar la pintura Féu una sèrie de murals amb trossos de tela Grand Prix National des Arts, 1952
galeria
Construcció i obres públiques
Balcó construït a la façana posterior d’una casa destinat a estendre-hi la roba, situar-hi el safareig, etc.
Així com el balcó té sobretot una finalitat decorativa, la galeria acostuma a ésser una prolongació de les bigues i dels revoltons més enllà de la paret posterior a fi de guanyar per al pis un espai a l’aire lliure
esmalt
Química
Vernís vitri aplicat per fusió a un metall, a la porcellana, pisa, etc.
És format per silicats o fluorosilicats, que en constitueixen la base, fundents per a disminuir la temperatura de fusió i pigments minerals Els esmalts tenen una gran resistència als elements corrosius, i hom els empra en la protecció de metalls i amb finalitat decorativa
Glossari del treball del ferro forjat
Art gòtic
Aplanar Operació que consisteix a martellejar en calent una eina anomenada plana, que es colloca sobre la superfície de la peça que es vol aplanar Calar Tècnica decorativa que consisteix a fer forats en una planxa de ferro per tal d’aconseguir un dibuix trepanat Els forats es feien amb un cisell o una serra i es polien amb la llima Cargolar Operació que consisteix a corbar una barra de ferro en calent sobre si mateixa, tot generant formes enrotllades en espiral Cisellar Tècnica decorativa que consisteix a fer unes incisions en la superfície del ferro, rebaixant el…
aplacat
Construcció i obres públiques
Peça prima que hom enganxa en una superfície per millorar algunes qualitats de l’element que li fa de suport.
Així, per exemple, hom revesteix una fusta amb una fullola de fusta més decorativa o més dura una paret d’obra amb una peça de marbre o de pedra o bé una paret amb plaques de material aïllador Els aplacats sobre parets també reben el nom de revestiments
José María Eguren
Literatura
Poeta peruà.
Pessimista i simbolista, fou un renovador del llenguatge i de l’expressió Tot i que l’estructura formal dels seus poemes sembla generalment decorativa, el seu èmfasi expressiu produeix jocs verbals audaços Obres seves, entre altres, són Simbólicas 1911, La canción de las figuras 1916, Sombras 1920 i Waino 1937
AC
Publicació trimestral del Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea, editada a Barcelona (1931-37), amb corresponsals a Madrid i Sant Sebastià.
Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme S'ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular Eivissa, de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor
Ramon Padró i Pijoan
Escultura
Escultor.
Alumne de la Llotja de Barcelona El 1848 s’establí a Barcelona Deixeble i collaborador de Damià Campeny, féu una bona part de l’escultura decorativa dels Porxos d’En Xifré Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, produí molta escultura de caràcter allegòric aplicada a l’arquitectura i imatgeria religiosa
grafits
Art
Inscripció o dibuix sobre murs o altres suports d’espais públics.
Els seus motius responen a l’expressió política o ideològica, l’exhibició de la personalitat d’un individu o d’un grup o a la intenció decorativa Propis dels grups marginals de les grans urbs, als anys vuitanta hom començà a valorar-los com a expressió plàstica amb entitat pròpia, com és el cas dels nord-americans Jean-Michel Basquiat o Keith Haring