Resultats de la cerca

Filla d’ Ernest Cervera i germana del violoncellista i gambista Marçal Cervera Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco Solista i fundadora del conjunt romà I Musici 1952 i membre fundadora amb el seu germà del Quartetto Brahms 1963 Feu nombrosos concerts a Europa, Àfrica i l’Amèrica del Nord, i compaginà la seva tasca concertística amb la pedagogia al Conservatori de Santa Cecília de Roma

Deixebla de Miquel Tarradell a la Universitat de València, fou professora numerària en aquest centre des del 1973 i, des del 1983, catedràtica de prehistòria, primer a la Universitat d’Extremadura i després novament a València Treballà principalment sobre l’edat del bronze i el període ibèric al País Valencià Entre les seves publicacions destaca La romanización en el campo de Liria 1968, amb Gabriela Martín

Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927

Filla i deixebla del pintor Orazio Gentileschi , seguidor de Caravaggio L’obra d’Artemisia és considerada un dels principals exponents del caravaggisme Deixebla també del paisatgista Agostino Tassi, fou violada per aquest Durant el judici a Tassi per ofensa a l’honor familiar —pel qual fou condemnat a ser expulsat de Roma—, Artemisa fou també sotmesa a judici 1612, durant el qual fou torturada per a verificar el seu testimoni Un mes després del judici, es casà amb el pintor florentí Pierantonio Stiattesi, amb qui tingué quatre fills La seva primera pintura coneguda…

Deixebla d’À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat

Monja cistercenca del monestir de Helfta i germana de l’abadessa Gertrudis de Hackeborn, tingué per deixebla santa Gertrudis la Gran Les seves experiències místiques i la seva devoció al Sagrat Cor de Jesús es reflecteixen en la seva obra Liber specialis gratiae No fou mai canonitzada, però és venerada com a santa Ha estat sovint confosa amb Matilde de Magdeburg La seva festa se celebra el 19 de novembre

Fou deixebla de FPrévost i, des del seu debut a l’Opéra de París en Les Caractères de la Danse 1726, s’establí com la principal ballarina de l’època, juntament amb MSalles La seva importància en la renovació de la dansa i en l’evolució de la coreografia és palesa en el perfeccionament de l' entrechat i la cabriola, figures fins llavors reservades a dansaires masculins, així com en la simplificació de la indumentària

Llicenciada en filologia romanesa 1955 i doctorada 1966 a Bucarest, del 1957 al 1978 hi fou professora al departament de lingüística romànica Del 1979 ençà és professora al departament de francès i italià de la Universitat de Califòrnia Comparteix l’estructuralisme europeu, i ha estat deixebla d’IIordan i d’ECoseriu Ha escrit Sistematica substitutelor din româna contemporanǎ standard 1968, Structuralismul lingvistic lecturi critice 1973 i Gramatica comparatǎ a limbilor romanice 1971

Deixebla de Francesc Miralles i Galaup Es dedicà a la pintura de flors, la figura femenina i l’escena burgesa elegant El seu estil segueix fidelment el del seu mestre, fins al punt que algunes obres seves han estat, a posteriori , fraudulentament signades amb el nom d’ell Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona des del 1896, sovint a la Sala Parés i en alguna de les exposicions oficials de Madrid

Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya