Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
Ca n’Aurell
Barri
Barri del municipi de Terrassa (Vallès Occidental), situat al sud-oest de la ciutat.
Creat a principi de segle, la seva densitat demogràfica s’ha estabilitzat a causa de les seves limitacions geogràfiques i urbanístiques
Egadi
Arxipèlag
Illes de la mar Mediterrània, davant la costa occidental de Sicília, Itàlia.
Les més grans són les de Favignana, Marettimo i Levanzo En regressió demogràfica, llurs habitants es dediquen principalment a la pesca tonyina i a la ramaderia
índex de Burch
Sociologia
Demografia
Mesura demogràfica utilitzada per a estimar la propensió dels adults d’una població determinada a formar llars independents.
És un indicador del grau de complexitat de les famílies, i s’obté dividint el nombre de llars observades pel nombre de llars que serien d’esperar segons un model poblacional que s’agafa com a referència
Rhondda
Ciutat
Ciutat de Gal·les, al comtat de Canol Morgannwg, al NW de Cardiff.
Població estretament lligada a la producció d’hulla, de la importància d’aquesta ha depès la seva evolució demogràfica 540 h l’any 1871, 168 000 el 1924, 111 000 el 1951
Giugliano in Campania
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada als contraforts septentrionals dels Campi Flegrei, practica el conreu intensiu d’hortalisses, fruiters i vinya La recent expansió demogràfica és deguda a la funció d’àrea de residència per a treballadors de Nàpols
Montperler
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Vilagrassa (Urgell), situat a l’extrem occidental del terme, vora Bellpuig, al sector regat.
En començar el segle XVIII, sembla que el petit nucli de poblament experimentà una certa revifalla demogràfica, però avui és deshabitat i no hi ha cap rastre de la seva antiga església dedicada a sant Jaume
Scunthorpe
Ciutat
Ciutat del comtat d’Humberside, Anglaterra, a la Gran Bretanya.
Té indústria siderometallúrgica basada en la producció de canonades Situada al S del riu Humber, entre Doncaster i Grimsby, experimentà una forta expansió demogràfica, al principi de segle XX, arran del desenvolupament de la indústria del ferro i de l’acer
livonià
Lingüística i sociolingüística
Llengua baltofinesa parlada per uns 150 individus a l’extrem nord de Curlàndia (Letònia).
El livonià és molt influït pel letó, no sols en el seu lèxic, sinó també en la seva estructura gramatical Al segon i tercer decenni del s XX hom conreà el livonià escrit, recolzat en una base demogràfica deu vegades més gran que l’actual
feixa
Geografia agrària
Peça de terra de conreu en forma de terrassa, sovint construïda amb marges de paret seca als vessants muntanyencs.
És típica dels països d’agricultura pobra i d’èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies normalment de vinya i oliveres o l’Àsia dels monsons La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes
vall Farta
Sector de la Ribera Alta, a l’est del Montol i a la dreta del Xúquer, anomenat també vall de Càrcer, que comprèn els pobles de Cotes, Càrcer, Alcàntera i Beneixida.
Una gran part del territori és regat amb aigua del riu de Sallent canal de la vall de Càrcer La intensificació, des del segle XVIII, del conreu de l’arròs —que hom ha anat substituint pels tarongers— hi produí, fins ben avançat el segle XIX, una forta estagnació demogràfica