Resultats de la cerca

Començà a competir el 1999 en l’àmbit estatal i internacional proves de la Copa del Món Passà pels equips Maxxis-MSC, Bike Romanes, XMS, Trinxacadenes i Guak Entre els seus principals resultats destaquen la victòria al Campionat de Castella-la Manxa 2005, l’Obert Catalunya de descens 2006, el Campionat de Madrid 2008 i el Campionat de Catalunya de màster 30 2013

S’inicià al Bicisprint de Sabadell i posteriorment defensà l’ITM Racing Fou campiona de l’Obert d’Espanya de descens 2005, 2006, dues vegades campiona de Catalunya 2006, 2009 i subcampiona al Campionat d’Espanya 2007, 2009 Participà en tres mànegues de la Copa del Món 2005-06

S’inicià al Club Sícoris de Lleida A partir del 2004 formà part de l’equip estatal de descens, i participà en diverses competicions internacionals com els Campionats del Món 2004, 2006, 2008, 2010, 2011 Aconseguí diverses medalles en competicions com per exemple el Campionat d’Espanya d’Esprint 2012 És tècnic en piragüisme de descens i d’aigües tranquilles i exercí d’encarregat de la zona de tecnificació de piragüisme d’aigües tranquilles de Lleida 2007-09 També fou tècnic de l’equip estatal júnior de descens en aigües braves

A catorze anys s’inicià en el ciclisme de competició amb el Club Bicicross de Mollet Fou sis vegades campió de Catalunya de bicicròs i dues vegades campió d’Espanya 1993, 1994, i participà en el Campionat del Món 1993, on assolí el 7è lloc en la categoria cruiser En descens es proclamà tres cops campió d’Espanya d’eslàlom parallel 1999, 2001, 2003 Participà en els Campionats d’Europa 1994, 1998 L’any 2008 guanyà el Campionat d’Espanya de més grans de trenta anys Es proclamà campió del món màster BTT DH 2015 i fou tercer a l’Enduro World Series EWS Màster 2015, 2016, 2018

Membre de l’Associació Esportiva Pallars El 2009 guanyà el Campionat d’Espanya de ràfting compartint l’embarcació amb Albert Aixàs, Oriol Bosch i Pau Clotet i participà en el Premundial de ràfting i la Copa del Món També és membre de la secció de barrancs del seu club i guia de riu El 2010 fou un dels impulsors de la primera competició de barrancs del Pallars Sobirà, una de les pioneres de l’Estat El 2011 assumí el càrrec de director esportiu del primer Circuit Nacional de Descens de Barrancs

L’embarcació utilitzada pot ser una canoa o una piragua o caiac En la primera el palista es colloca amb un genoll sobre el terra de l’embarcació i s’impulsa amb una pala d’una sola fulla En un caiac el palista va assegut mirant cap a la proa de l’embarcació i utilitza un rem de dues pales En funció del medi aquàtic on es practica es distingeixen les modalitats d’aigües tranquilles, aigües braves, caiac de mar i surf de caiac Una altra modalitat és el caiacpolo que enfronta dos equips de cinc jugadors amb l’objectiu d’introduir una pilota de waterpolo a la porteria defensada pel rival…

S’inicià el 1996 en el Sícoris Club de Lleida Inicialment compaginà les dues modalitats, però posteriorment es dedicà al piragüisme d’aigües braves Fou campiona d’Espanya en la categoria cadet i júnior Formà part de l’equip estatal absolut de descens i participà en competicions internacionals Aconseguí diverses medalles en categoria sènior en els Campionats d’Espanya També és monitora de piragüisme

N'hi ha dues modalitats l’eslàlom especial i l’eslàlom gegant El primer és un descens curt, sobre un pendent molt accentuat, amb un recorregut imposat per una sèrie de portes assenyalades amb unes banderetes de diferents colors, que estan disposades formant figures diverses Les curses són fetes en dues mànegues de traçat diferent L’eslàlom gegant és un descens molt ràpid, marcat sobre un terreny variat amb desnivells sobtats, canvis de ritme i superfície accidentada També es disputa en dues mànegues i la suma del temps obtingut en cadascuna estableix el guanyador Les…

Organitzada per la Penya Ciclista Colomina i el Club Ciclista Terres de Lleida, té lloc al mes d’octubre per un recorregut d’1,4 km entre la Seu Vella i la plaça d’Estudis Ilerdencs Ha estat vàlida per al Campionat de Catalunya de l’especialitat i com a mànega de la Copa Urban, primer, i la Copa Catalana Guak de descens, després Entre els guanyadors figuren Roger González i Mireia Boscà

Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que, caient…