Resultats de la cerca

És emprat com a bacteriostàtic en el sabó, com a fungicida en agricultura, en tèxtils, en pintures i en plàstics La seva ingestió produeix vòmits i diarrea

Es fa en prats, als Pirineus i en altres muntanyes El rizoma és usat en medicina casolana contra la diarrea, per a netejar plagues i per a fer gàrgares

La malaltia és sovint acompanyada de vòmits i diarrea, amb complicacions articulars És comuna en moltes regions d’Àfrica, Àsia i el Brasil La profilaxi consisteix a destruir un copèpode que és l’hoste intermedi en el cicle de la filària

Hom l’ha relacionat amb deficiències nutricionals, infeccions i toxines de microorganismes presents en la dieta de les zones afectades La mucosa de l’intestí prim presenta alteracions estructurals típiques els símptomes més rellevants són anorèxia, diarrea, aprimament, anèmia, trastorns diversos de la nutrició i distenció abdominal

Habitualment és degut a una hiperplàsia difusa hiperfuncionant de la tiroide malaltia de Basedow-Graves o a un nòdul tiroidal autònom goll nodular tòxic Clínicament, es manifesta per nerviosisme, debilitat, aprimament, calor i suor, tremolor, palpitacions, taquicàrdia, fibrillació auricular, exoftàlmia, diarrea i alteracions en la pell mixedema pretibial Hom l’anomena també tirotoxicosi

Els símptomes d’aquesta malaltia són febre, dispnea, inapetència, tos i ronc nasal La mucosa bucal s’inflama i és recoberta d’un exsudat groguenc que es pot estendre a les cavitats nasals i a les parpelles, les quals manté tancades La diarrea es verdosa Hom ataca aquesta malaltia per mitjà de la vaccinació específica

Pot manifestar-se en forma de diarrea aguda o crònica, a vegades amb esteatorrea, acompanyada d’astènia, amagriment, dolor abdominal i flatulència sovint, però, no causa símptomes És molt freqüent en els infants, que se solen contaminar amb els excrements o els aliments que contenen quists del paràsit Fou descrita 1859 pel metge txec Wilhelm D Lambl 1824-95

Els trastorns de l’aparell digestiu poden ocasionar manifestacions molt diverses Els símptomes o manifestacions subjectives més freqüents són disfàgia, pirosi, regurgitacions, eructes, dispèpsia, nàusees i vòmits, dolor abdominal, meteorisme o flatulència, espoderaments i tenesme, i coïssor anal Els signes o manifestacions objectives més freqüents són halitosi, boqueres, hematèmesi, restrenyiment, diarrea, melena, icterícia, esteatorrea, ascites, hepatomegàlia i esplenomegàlia

Pot ésser intestinal , quan el paràsit habita al llarg de l’intestí, o somàtica , quan les larves del paràsit habiten en els músculs o altres òrgans del cos La teniasi solium i la saginata tènia són asimptomàtiques en la majoria dels casos, i quan es manifesten hi pot haver pèrdua de pes amb un augment de la gana, irritabilitat, diarrea, nàusea i un dolor epigàstric lleuger

Les manifestacions clíniques són provocades per la migració de les larves al pulmó, on ocasionen una pneumonitis o síndrome de Loeffler i per la presència de cucs adults als intestins, on donen dolor abdominal, diarrea, vòmits, irritabilitat, etc La malaltia es propaga mitjançant els ous posts per les femelles, que, juntament amb els excrements infesten el sòl, i són ingerits Afecta sobretot els infants