Resultats de la cerca

Autor d’un poema didàctic, Liber medicinalis , de 1107 hexàmetres, on es descriuen malalties i es donen seixanta receptes L’obra depèn, en gran part, de l’anomenada Medicina Plinii i de la Naturalis Historia de GPlini Segon Sembla que cal identificar l’autor amb el poeta llatí Serè Sammònic

Abat de Guastalla, es traslladà a Roma el 1609, i posteriorment fou ambaixador de Francesco Maria Della Rovere, duc d’Urbino, a Venècia Proveït d’una extraordinària erudició -matemàtic, filòleg, filòsof, biògraf, traductor dels clàssics, etc-, destacà sobretot per les seves obres poètiques Nuatica 1585, poema didàctic sobre la navegació, Egloghe 1590, etc

Gran coneixedor dels clàssics, alguns dels quals traduí Píndar, Horaci i, sobretot, Anacreont, escriví poemes anacreòntics i odes morals i publicà Der Sieg des Liebesgottes ‘La victòria del déu de l’amor’, 1753 i Versuch über die Kunst frohlich zu sein ‘Recerca sobre l’art d’ésser feliç’, 1760, de caràcter didàctic

Probablement descendia del trobador Amanieu de Cescars És autor del poema didàctic de tema religiós Lausor de la Divinitat, escrit en noves rimades entre el 1380 i el 1399, dedicat al bisbe de Lleida Guerau de Requesens Es tracta d'un resum en vers de la doctrina cristiana De tipus narratiu, consta de 347 octosíllabs apariats

Fou canonge a Rodés Poeta una mica fred, mantingué els temes tradicionals del trobar a l’època turbulenta de les croades En són conservades setze cançons, un planh sobre la mort d’Uc Brunenc, un poema didàctic sobre les virtuts cardinals i un tractat de falconeria, Dels ausèls caçadors , d’uns 4 000 versos Les seves poesies foren publicades el 1933

De família procedent d’Aurenja Provença, fundà escola a Perpinyà És autor de tres poesies litúrgiques i d’un poema didàctic en 130 versos, dedicat al seu fill, Qa'arat ha-Késef , molt famós en el Renaixement, però eixut d’inspiració D’un anònim deixeble seu es conserva un comentari al llibre de Job que conté algunes paraules en català

Fou una de les iniciatives que es dugueren a terme per a la divulgació dels Jocs Olímpics de Barcelona De caràcter eminentment didàctic, descrivia aspectes tècnics i històrics dels esports que tractava Fou editada per La Vanguardia i en fou director José Luis López Va cloure la sèrie Andreu Mercè Varela amb un número dedicat a la història dels Jocs Olímpics de l’era moderna

Actuà com a director de música militar a França, Holanda i Bèlgica S'establí a París, on es dedicà a l’ensenyament Les seves obres escèniques, Le futur de province 1825, Le mari de circonstance 1836, foren estrenades a Anvers i a Brusselles Compongué estudis i altres obres per a clarinet, i juntament amb Félix Clément escriví el tractat didàctic Méthode de musique vocale 1860

Format a Llotja, exposà a la Internacional de Barcelona i fou premiat a les Nacionales de Madrid del 1920 i del 1924 Especialitzat en un paisatgisme que sovint fa pensar en Corot i no mancat de sensibilitat, assolí renom en les seves exposicions a La Pinacoteca de Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona Publicà el tractat didàctic La pintura de paisaje 1948

Filla de Santiago Rusiñol i Lluïsa Denis Feu alguns dibuixos i aquarelles d’estil modernista És autora del recull poètic Llibre de versos 1928 i de L’arna Poema rural 1953, novella de tema burgès i amb un cert component didàctic i moralitzant També publicà la biografia Santiago Rusiñol vist per la seva filla 1950, a través de la qual defensà la figura del seu pare