Resultats de la cerca

Es proposà “propagar las ideas de democracia, patria y humanidad” Els dirigents foren Carlos Blasco de Viló president de la junta directiva i José Cárdenas president del comitè local de Barcelona Al març de 1933 es transformà en Partido Sindical Demócrata, els dirigents del qual foren Luis Valencia president i Carlos Blasco del Vilo vicepresident

Fill de serfs, es destacà per la seva activitat revolucionària, fins a convertir-se en un dels dirigents i organitzadors del partit Narodnaja Vol’a ‘Voluntat del Poble’, del comitè executiu del qual formava part Fou l’organitzador dels atemptats contra el tsar Alexandre II Creà l’organització militar dependent del partit, i participà en la formació de grups d’estudiants populistes Fou collaborador actiu de la revista populista clandestina Rabočaja Gazeta ‘Gaseta Obrera’ Jutjat després de l’assassinat del Tsar 1881, fou penjat amb els altres dirigents populistes

Fou secretari de les Joventuts Socialistes de València i un dels fundadors i dirigents de la Federació Comunista de Llevant, adherida al Partido Comunista de España Exiliat a París durant la Dictadura, collaborà estretament amb la direcció del PCE, tant a París com a Moscou Amb una actitud crítica respecte al mateix PCE des del 1929, collaborà a la revista Monde  i traduí al castellà obres de Gide i de Trockij, entre altres Tornà el 1931, es vinculà al Bloc Obrer i Camperol i fou un dels dirigents del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM fou proposat candidat pel…

Es declarà partidari del Partido Republicano Radical Socialista Español, però no fou reconegut com a tal per Marcellí Domingo, un dels dirigents màxims del radicalsocialisme espanyol El mateix 1931 es fusionà amb el Partido Social Demócrata Al maig de 1932 patí una escissió que donà lloc al Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya El 1933, quan Domingo trencà amb el Partido Republicano Radical Socialista Español, esdevingué Partit Republicà Radical Socialista Ortodox El 1934 es fusionà amb l’ Esquerra Radical Socialista de Catalunya per crear al Partit Republicà Radical…

El nom deriva probablement de l’hàbit d’anomenar junta apostòlica determinades reunions de clergues per a repartiment de tributs, etc aquest mateix nom de junta apostòlica fou adoptat per una junta constituïda a Galícia el 1820 per a lluitar contra el règim constitucional Una altra junta apostòlica devia ésser un dels organismes dirigents dels grups absolutistes que, des del 1823, començaren a manifestar la seva hostilitat contra la moderació de Ferran VII i a coordinar l’acció d’una sèrie de societats secretes, de composició bàsicament clerical, esteses per tota la península…

El gener de 1936 els dirigents eren Gabriel Trallero Bremon president de la junta directiva, Alberto Carsi Lacasa president del directori del partit i José Oriol Solé delegat a Madrid A l’abril de 1936 Manuel Pareja Correa era el president de l’entitat i del directori, Manuel Puig d’Ametller el vicepresident primer i Joaquín Morlans el secretari El 7 de novembre de 1936 es produí, amb el nom d’Avenç Republicà d’Esquerra que adoptà oficialment el 2 de gener de 1937, un intent de fusió amb el Partit Federal Ibèric i el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , el qual no es…

El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre de 1933…

Dirigents Damián Téllez de Peralta i Juan Pedrol Salvado