Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Miquel Brial
Historiografia catalana
Eclesiàstic benedictí i historiador.
Vida i obra Dedicà tota la seva obra a la història de França Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir NS de la Daurada, de Tolosa Fou conegut com a Dom Brial Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París 1774-90, i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors…
Paco Rodríguez Gutiérrez
Culturisme
Fisioculturista i practicant de taekwondo, jutge i àrbitre internacional de taekwondo.
Cinturó negre sisè dan, competí com a representant del Club Pac-Dom d’Almacelles Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya d’aixecament de banca en categoria sènior 67,5 kg 2006, 2008 i obtingué la segona posició en la categoria de menys de 75 kg 1998 i en la de menys de 67,5 kg 2010 També fou subcampió de la Copa Catalunya d’aixecament de banca 2009 Treballà com a director del mateix Gimnàs Pac-Dom Ocupà el càrrec de president dels àrbitres de taekwondo de Lleida Guanyà la medalla de plata en els Campionats d’Europa màster d’aixecament de banca en la…
Eugène Cardine
Música
Musicòleg francès.
Vida El 1928 ingressà al monestir de Solesmes, on estudià cant gregorià i professà com a monjo benedictí el 1930 Del 1952 al 1975 ensenyà al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma Com a investigador, es dedicà a la recerca en semiologia de la música gregoriana i estudià tant els signes adoptats des del segle X per a la representació dels sons musicals com l’estètica del context musical en el qual s’utilitzà cada signe Entre les seves obres cal destacar Cours de Chant Grégorien Roma, 1964, Is Gregorian Chant Mensural Music Solesmes, 1964, Neumes et rythme Roma, 1965 i Semiologia…
Mischabel
Vall
Massís dels Alps suïssos, entre les valls del Nikolai i del Saas.
El pic més alt és el Dom 4 545 m Té glaceres
bénédictine
Alimentació
Licor aromàtic, de color groc, d’uns 40° alcohòlics, que hom prepara macerant en aiguardent de vi un seguit de productes vegetals (herbes, arrels, escorces, etc), després és destil·lat i hom hi afegeix xarop de sucre.
La seva invenció final s XVI és atribuïda a Dom Bernat Vincelli, de l’abadia benedictina de Fécamp Seine-Maritime, que el considerà un tonificant
Michał Bałucki
Literatura
Teatre
Comediògraf i novel·lista polonès, conegut també pel pseudònim d’Elpidon.
Ridiculitzà els costums burgesos, barrejant sàtira i humor, en les seves comèdies — Radcy pana radcy ‘Els consells del Conseller’, 1872, Dom otwarty ‘La casa oberta’, 1883, etc—, novelles — Błysczce nędze ‘Les misèries brillants’, 1870, etc— i contes Pisma, en 14 volums, 1885-93
David d’Astròs
Cristianisme
Eclesiàstic occità.
Fou bisbe de Baiona 1820-30, arquebisbe de Tolosa 1830-51 i cardenal Capdavanter del gallicisme, dirigí la campanya contra Lamennais, que acabà amb la condemnació d’aquest, i s’enfrontà, en defensa de la llibertat litúrgica, a dom Guéranger, promotor del romanisme litúrgic
Ismael Muixí Tomàs
Culturisme
Fisioculturista.
Competí representant el club Pac-dom d’Almacelles Aconseguí la tercera posició als Campionats d’Espanya d’aixecament amb potència en la categoria de menys de 90 kg 2010 També fou tercer en el Campionat de Catalunya absolut d’aixecament amb potència en aquesta mateixa categoria 2010
George Borg Olivier
Història
Política
Polític maltès.
Líder del partit nacionalista 1950-77, entre altres càrrecs públics ocupà el de primer ministre 1950-55 i 1962-71 Negocià amb els britànics la independència de Malta, assolida el 1964 L’any 1971 fou succeït com a cap del govern pel líder laborista Dom Mintoff