Resultats de la cerca

Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàllics simples i complexos hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc, com també diversos cations de les…

El dret civil català prohibí les retrodonacions fetes en derogació d’un heretament o d’una donació feta en temps de noces per tal d’evitar els fraus que se'n derivaven de desfer les donacions i promeses que havien provocat unes altres donacions per part de l’altre consort o dels seus parents en els corresponents capítols matrimonials

És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner, a més de descobrir…

L’actual església del fossar de Vilobí, ara en desús, és una obra del segle XVII, modificada al segle XVIII, però d’origen molt antic L’indret de Vallformosa, al Penedès, potser és documentat ja l’any 977, quan es va reconèixer als habitants del lloc les seves propietats Alguns autors creuen, això no obstant, que l’instrument esmentat fa referència a Vallformosa del Bages, municipi de Rajadell El primer document trobat fins ara que anomena l’església és de l’any 1087, en què Bonfill Odefind donà a Santa Maria de Solsona una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al castell de Sant…

És controlada per un protocol de seguretat, tant per al donant, o donador, com per al receptor, que pot variar segons els estats, el donant i l’època Entre els controls establerts cal esmentar el límit màxim per extracció, l’interval i la freqüència uns límits d’edat inferior i superior del donant fora dels quals l’extracció és considerada perillosa, com també un pes mínim, freqüència cardíaca, valors de pressió arterial, etc Quant a la seguretat dels receptors, cal comprovar que la sang del donant no contingui gèrmens patògens especialment de l’hepatitis i el VIH i s’exclouen de…

Aquest castell apareix documentat l’any 1131, quan Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte d’Àger, va fer donació a l’orde de l’Hospital de “ ipsum castrum de Ventosis ”, el qual, segons l’escriptura, era situat al comtat d’Urgell, dins el terme d’Artesa El donador es reservava, tanmateix, el domini eminent del dit castell Poc després, el mateix any 1131, Guerau Ponç II de Cabrera atorgava el seu testament, en el qual ratificà als hospitalers la donació que els havia fet del castell de les Ventoses P Català suposa que aquest castell, el de Montsonís i d’altres havien estat lliurats…

En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe Guisad II d’Urgell…

La primera notícia que se’n té l’aporta un document de l’any 1067, pel qual Amaltruda, senyora de Peracamps, donava al seu fill Arnau, l’alou també de Peracamps amb l’església de Santa Maria És esmentada novament l’any 1072, al testament d’un personatge de nom Em, el qual, bo i puntualitzant que l’esmentada Amaltruda era senyora de Peracamps, feia donació d’un alou a l’església de Santa Maria Uns anys després, el 28 de març de 1084, Arnau Bonfill de Sanç, de Llobera, fill d’Amaltruda, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell la meitat del castell de Peracamps, amb la meitat de l’…