Resultats de la cerca
Es mostren 480 resultats
escreix
Dret català
Donació de caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa en certa manera el dot aportat per ella, per tal d’ajudar al sosteniment de les despeses familiars, d’acord amb el règim econòmic de separació de béns de la família catalana.
La muller només pot exigir-lo si el marit ha rebut el dot A manca de pacte, dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller passa a usufructuar l’escreix Ha tingut una gran importància mentre el dot fou una institució viva, i apareix profusament regulat en les fonts del dret català
tenuta
Dret civil català
Institució peculiar del dret familiar català que atribueix a la vídua i successivament als fills que siguin hereus de la mare l’usdefruit de tots els béns del marit, mentre no li sigui restituït el dot i pagat l’escreix, i amb l’obligació de suportar-ne les càrregues i d’alimentar els fills menors, els impossibilitats per al treball i els que, àdhuc essent majors, eren sostinguts pel marit a casa.
Si el marit ha garantit el dot amb béns suficients que produeixin renda, la tenuta restarà limitada a ells, i s’extingeix quan els hereus del marit posin el dot íntegrament a disposició de la muller i li paguin l’escreix
opció dotal
Dret civil català
Institució per la qual en cas d’embargament dels béns del marit, la muller pot separar d’entre aquests els que estimi convenient i d’un valor proporcionat al dot i a l’escreix, amb dret de posseir-los, d’administrar-los i de fer seus els fruits, que haurà d’aplicar a l’aixecament de les càrregues matrimonials.
Té com a finalitat garantir a la muller la restitució del dot i ensems protegir els creditors del marit Té el seu origen en una pragmàtica de Jaume I del 1241, completada amb altres disposicions posteriors, i és encara vigent a Catalunya
hipoteca dotal
Dret civil
Hipoteca que es donada a les dones casades, sobre el béns de llurs marits.
Per raó de dot, parafernals i altres béns atorgats al marit, sota fe notarial, amb estimació que causi venda o amb l’obligació de tornar-los, així com per les donacions, ofertes pels mateixos marits, dins els límits legals conm a augment del dot
Estefania de Provença
Història
Filla, segurament la gran, del vescomte Gilbert I de Millau i de la comtessa Gerberga de Provença.
Fou casada 1116 amb Ramon I dels Baus, senyor de Berra, a qui aportà en dot les terres que després foren anomenades terres bausenques Ella i el seu marit no es conformaren amb el dot i feren el joc de l’emperador i del comte de Tolosa contra Ramon Berenguer III de Barcelona, marit de Dolça, la germana d’Estefania
aixovar
Dret civil
Aportació de béns feta per un home, en contemplació de matrimoni, a la seva futura muller quan aquesta, per raó del projectat casament, és instituïda hereva, o quan aquell ha d’anar a viure a casa de la dona i aquesta té un patrimoni més important que el seu futur marit.
És una institució del dret català originària de la Catalunya Vella, recollida pels Usatges i mantinguda a la compilació del 1960 L’aixovar és similar al dot, amb la diferència, però, que aquest és aportat per la dona i l’aixovar ho és pel marit A causa d’aquesta semblança entre l’aixovar i el dot, els efectes i beneficis del primer, per disposició expressa de la llei, són els mateixos que els del segon, llevat de la hipoteca legal, de la tenuta i de l’opció dotal, que no li són aplicables Si l’aixovar és constituït en diners —forma més freqüent d’aixovar— tots els…
nuviatge
Allò que hom dóna a la núvia a més del dot.
punt per polzada
Fotografia
Mesura de resolució en fotografia digital.
S'expressa amb la sigla PPP, o també DPI dot per inch
benefici de competència
Dret romà
Benefici concedit al deutor de no haver de pagar íntegrament els seus deutes si, fent-ho, restava en situació de pobresa, sense perjudici de pagar la resta si millorava de fortuna.
Ha tendit a desaparèixer de les modernes legislacions Perdura en dret civil català només a favor del marit, en cas de restitució del dot