Resultats de la cerca
Es mostren 354 resultats
metadona
Farmàcia
Potent analgèsic d’estructura semblant a la de la morfina, amb una acció analgèsica tres vegades més potent que aquesta, però sense que produeixi tant mareig ni tanta depressió.
És emprada en el tractament dels addictes a les drogues
Nicolas Lémery
Farmàcia
Farmacèutic francès.
Classificà i descriví les drogues conegudes al seu temps És autor de Cours de chimie 1675 i de Pharmacopée universelle 1697
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i…
El que cal saber dels trastorns aguts del comportament
La persona afectada per un accident o per una altra urgència mèdica, portada pel nerviosisme o per la por, pot sofrir un trastorn del comportament transitori, i de vegades fins i tot pot sentir-se agredida i arribar a atacar de paraula o físicament aquells que intenten atendre-la En aquestes situacions, la millor cosa que pot fer aquell qui presti els primers auxilis és no deixar-se portar per les seves pròpies emocions, tractar la persona afectada amb comprensió i informar-la d’allò que té lloc al seu voltant Els trastorns aguts del comportament poden ésser deguts a una alteració psíquica,…
psicofarmacologia
Farmàcia
Psicologia
Estudi de l’efecte dels psicofàrmacs.
Aquest estudi comprèn els efectes dels estimulants i sedants, alcohol, drogues allucinògenes, la bioquímica dels desordres mentals, les influències hormonals a la conducta, les reaccions paradoxals, etc
broncodilatador
Farmàcia
Nom genèric dels agents capaços de relaxar les fibres llises de la musculatura bronquial.
Les drogues broncodilatadores més emprades en medicina són els estimulants adrenèrgics β 2 tals com la terbutalina i el salbutamol, i els derivats xantínics com la teofillina i l’aminofillina
Pierre Joseph Pelletier
Farmàcia
Farmacòleg francès.
Juntament amb JCaventou estudià i donà nom a la clorofilla i descobrí els principis actius de diverses drogues clàssiques, com ara l’emetina 1817, l’estricnina 1818 i la quinina 1823
droga
Farmàcia
Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.
En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substàncies actives arrels, flors, fulles, escorça Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques infusió, decuit, extracte, tintura
sulfahemoglobina
Biologia
Derivat de l’hemoglobina que no és present en els eritròcits en circumstàncies normals.
La ingestió de drogues o d’agents oxidants fenacetina, acetanilida, etc pot originar aquesta hemoglobina anormal El quadre corresponent es caracteritza per cianosi, estrenyiment i anèmia El tractament consisteix a retirar el tòxic i fer una sagnia
politoxicòman | politoxicòmana
Medicina
Dit de la persona addicta a més d’una droga.
El consum de diverses drogues és relativament freqüent entre els toxicòmans, sia per a potenciar l’efecte de les substàncies o bé per a atenuar l’ansietat i la síndrome d’abstinència quan no disposen de la droga que consumeixen habitualment