El que cal saber dels trastorns aguts del comportament

  • La persona afectada per un accident o per una altra urgència mèdica, portada pel nerviosisme o per la por, pot sofrir un trastorn del comportament transitori, i de vegades fins i tot pot sentir-se agredida i arribar a atacar de paraula o físicament aquells que intenten atendre-la. En aquestes situacions, la millor cosa que pot fer aquell qui presti els primers auxilis és no deixar-se portar per les seves pròpies emocions, tractar la persona afectada amb comprensió i informar-la d’allò que té lloc al seu voltant
  • Els trastorns aguts del comportament poden ésser deguts a una alteració psíquica, però també a una alteració del funcionament cerebral, que pot ésser produïda per diverses causes, com ara malalties del sistema nerviós, trastorns generals que afectin el cervell, traumatisme crànio-encefàlic, intoxicació per medicaments, o consum de drogues.
  • La síndrome d’abstinència d’heroïna i d’altres drogues opiàcies no és d’una urgència vital, perquè no ocasiona trastorns orgànics greus, però provoca alteracions del comportament, que en alguns casos poden ésser perilloses per al mateix drogaaddicte o per a altres persones.
  • La sobredosi de drogues depressores, com ara l’heroïna i l’alcohol, pot ésser molt greu, ja que pot ocasionar una depressió de les funcions vitals, i produir pèrdua de consciència, alentiment de la respiració, i en darrer terme aturada respiratòria.
  • Una persona que es trobi immòbil o que no respongui cal que sigui tractada com qualsevol persona inconscient, encara que faci pudor d’alcohol o que tingui senyals de punxades.
  • Quan s’atén una persona agitada, cal parlar-li amb tranquil·litat, procurar inspirar-li confiança, i no mostrar por. Sempre que sigui possible, s’ha de procurar convèncer-la que es deixi acompanyar a un centre sanitari, sense intentar enganyar-la. Només com a últim recurs s’ha d’emprar la força, i en aquest cas s’ha de fer comptant amb tots els mitjans necessaris per a immobilitzar-la sense fer-li mal.
  • Si una persona manifesta el desig de suïcidar-se, cal fer-li cas, ja que és molt probable que ho intenti en algun moment. És convenient no deixar-la sola i procurar que rebi assistència psicològica.