Resultats de la cerca
Es mostren 2682 resultats
Aerosmith
Música
Grup nord-americà de rock
dur fundat el 1970 i format per Steve Tyler (veu), Joe Perry (guitarra), Tom Hamilton (baix), Brad Whitford (guitarra) i Joey Kramer (bateria).
La seva aparició a l’escena musical actuà com a revulsiu al flower-power imperant a l’època El seu estil i la llegenda que els ha associat durant tota la seva existència al sexe i a les drogues els converteix en una de les bandes més versionades del panorama del rock dur Cal destacar-ne els discs Get your wings 1974, Live Bootleg 1978, Permanent vacation 1987 i Nine lives 1997
rodella
Història
A l’edat mitjana, insígnia de forma circular, de color vermell o, més generalment, groc, que havien de dur els jueus com a signe distintiu sobre llurs vestits.
Cal cercar-ne l’origen en algunes disposicions islàmiques dels s VIII i IX que obligaven jueus i cristians a dur vestits distints dels dels musulmans Als països cristians hi ha una disposició anàloga del concili IV del Laterà 1215 L’obligació de la rodella fou establerta per Benet XIII 1415 en una butlla que ordenava també la separació de jueus i cristians en barris independents Desaparegué al s XVIII El règim hitlerià en féu reviure l’ús sota la forma de l’estrella de David groga
capa dura
Geologia
Horitzó dur d’un sòl.
En particular sol aplicar-se a l’àlios o ortstein , capa de duresa deguda a la cimentació per acumulació d’òxid de ferro i d’humus Típica dels sòls podzòlics, representa un obstacle per a la penetració de les arrels
boca
Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta…