Resultats de la cerca

S'inicià en la televisió, com a guionista i director de curtmetratges Director eclèctic, ha rodat Cars that Eat Paris 1973, Picnic at Hanging Rock 1975, The Last Wave 1977, Gallipoli 1980, The Year of Living Dangerously 1982, Witness 1985, Mosquito Coast 1986, The Dead Poets Society 1989, premi César 1991, Green Card 1991, Fearless 1994, The Truman Show 1998, premi BAFTA, Master and Commander The Far Side of the World 2003 i The Way Back 2010 Premi honorífic del Festival de Sitges 2018

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic

Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1852 Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada i el cementiri de Vilanova i la Geltrú 1853, de les de Sant Cristòfol de Premià 1854, de Sant Francesc de Paula de Barcelona 1853-60, de Torroella de Foix 1855, i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal 1871, on ara hi ha la Pedrera El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

Format a Roma amb Carl Welsch 1868-69 i a París amb Carolus Durant 1874 Fou un gran admirador de Velázquez i Franz Hals Viatger constant, menà una vida de gran pintor cosmopolita i retratà nobles, financers o intellectuals i artistes com Vernon Lee 1881, RLStevenson 1887, Paul Helleull 1889, etc, en un estil eclèctic, elegant i refinat, oscillant entre l’academicisme i l’impressionisme Pintà també murals Public Library de Boston, 1890-94 i 1916-25 Widener Library de Harvard i brillants aquarelles

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica

Influït per Maine de Biran i l’escola escocesa, el seu sistema parteix de la constatació que la història del pensament pot ésser reduïda a l’alternança de quatre orientacions fonamentals sensualisme, idealisme, escepticisme i misticisme, cadascuna d’elles amb un contingut de veritat específic, motiu pel qual hom el qualificà d’eclèctic La importància de Cousin està en el seu mètode, que comportà una renovació de l’interès per la història de la filosofia De la seva obra destaca Du vrai, du beau et du bien 1841 i Études sur Pascal 1842

La seva carrera artística es desenvolupa per Europa, on debutà com a guitarrista de la cantant de The Velvet Underground, Nico Conegut bàsicament per les composicions Take it easy , que es convertiria en un èxit de The Eagles, i Stay , de la seva discografia cal destacar For everyman 1973, Hold out 1980 i World in Motion 1989 El 2002 publicà el seu disc més eclèctic, The Naked Ride Home , i el 2004 entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Des del 1996 resideix a Barcelona, on continua amb la seva activitat musical en contacte amb els artistes locals

Ministre de finances en els governs del comte d’Ofalia 1837-38, Narváez 1844-46, Istúriz 1846 i Narváez 1849, posteriorment fou cap de govern d’un gabinet de la Unión Liberal febrer-setembre del 1864 La seva importància es deu a la reforma tributària, coneguda com a reforma de Mon , que implantà el 1845 Consistia en un sistema eclèctic d’imposts directes contribució d’immobles, conreu i ramaderia, la de la indústria i el comerç i indirectes drets de consums i de portes, monopoli fiscal de salines i tabac, etc en els seus trets fonamentals, es mantingué durant més d’un segle

Es presentava com a periòdic literari “fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians” Era una mena de continuació del “Calendari Català” i un òrgan oficiós dels jocs florals Tenia un cert aire polític i es presentava com a eclèctic i amb una collaboració nodrida vint-i-quatre redactors, entre els quals el grup de Mistral Interromput el 1869, reaparegué el 1878, fins el 1883, també sota la direcció de FP Briz tenia com a leitmotiv la defensa de la unitat de la llengua Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Ors, Teodor Llorente, Pitarra, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer i…

Assistí a les classes de C Maurane i de L Musy al Conservatori de París El 1967 debutà en un concert i tres anys més tard obtingué un premi de cant a Ràdio França, amb la qual inicià una intensa collaboració A més de França, ha actuat amb èxit a Londres English National Opera i Covent Garden i Amsterdam Concertgebouw, amb un repertori eclèctic, que va des de JPh Rameau fins a I Stravinsky, a més de G Rossini, G Verdi o M Ravel Ha destacat en diversos festivals, com el d’Aurenja o el d’Ais de Provença