Resultats de la cerca

L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova Pertangué als marquesos de Rafal Fins l’any 1974 formava un municipi independent

És anomenada també la foia dels Abions , per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l' Abió Alt i l' Abió Baix entre tots dos 38 h diss 1960 els quals, eclesiàsticament, són un annex de la Torre de les Maçanes

És a l’esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs L’església del Salvador depèn eclesiàsticament de la de Verger Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609

Situat entre els de Faura i Benifairó de les Valls, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó a Santa Coloma hi ha l’església de Sant Joan El 1845 foren annexats a Faura Havien estat llocs de moriscs

La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu

El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertangué eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitat del s XVI, que fou annexat a Callosa d’En Sarrià El 1584 la població morisca d’Algar passà al Magrib amb tot, el lloc és esmentat encara al s XVIII La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona Actualment és una masia

Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell

Eclesiàsticament depenia de l’Albiol En aquest indret, dit la vall de Rascaç , del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins Al primer terç del s XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del s XIX El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule

Antiga alqueria islàmica, fou una de les primeres parròquies de l’illa SantPere , organitzada el 1236 Al llarg del segle XIV la població s’anà traslladant a Algaida, de la qual depèn eclesiàsticament des de la tercera dècada del segle XV La primitiva església segle XIII fou ampliada als segles XVI i XVII Hom hi venera l’antiga Mare de Déu de la Pau

De cultura enciclopèdica —que impartí en un ensenyament polifacètic— i amb tendències pedagògiques obertes, exercí una influència enorme damunt la seva època, de la qual, però, fou un producte típic Fou rehabilitat civilment i eclesiàsticament, a desgrat del seu afrancesament palès i algun entrebanc sentimental Fou cofundador i redactor de la revista literària “El Censor” 1820-22 Escriví Poesías 1882, Ensayos literarios y críticos 1844, en dos volums, etc