Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
la Pobla de Rocamora
Poble
Poble del municipi de Daia Nova (Baix Segura), situat a l’esquerra del riu.
L’antic terme, originat en les rompudes i bonificacions del s XVIII, era integrat, el 1794, per 16 veïns Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sant Miquel de Daia Nova Pertangué als marquesos de Rafal Fins l’any 1974 formava un municipi independent
Abió
Vall del municipi de Xixona (Alacantí), capçalera de la rambla de Busot.
És anomenada també la foia dels Abions , per tal com inclou dos dels districtes rurals de Xixona, l' Abió Alt i l' Abió Baix entre tots dos 38 h diss 1960 els quals, eclesiàsticament, són un annex de la Torre de les Maçanes
Mira-rosa
Poble
Poble del municipi dels Poblets (Marina Alta).
És a l’esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs L’església del Salvador depèn eclesiàsticament de la de Verger Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609
els Llogarets
Antic municipi del Camp de Morvedre.
Situat entre els de Faura i Benifairó de les Valls, format pels nuclis de la Garrofera, els Frares i Santa Coloma, molt pròxims entre ells, que depenien eclesiàsticament de la parròquia de Benifairó a Santa Coloma hi ha l’església de Sant Joan El 1845 foren annexats a Faura Havien estat llocs de moriscs
Espioca
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Espioca.jpg)
Venta, molí i torre d'Espioca
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Picassent (Horta del Sud), format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època es conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina l’actual N-430, de València a Xàtiva, recentment transformada en autovia, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu
Algar
Localitat
Localitat del terme municipal de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), al vessant occidental de la serra de Bèrnia.
El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertangué eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitat del s XVI, que fou annexat a Callosa d’En Sarrià El 1584 la població morisca d’Algar passà al Magrib amb tot, el lloc és esmentat encara al s XVIII La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona Actualment és una masia
regió de Manresa
Regió del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques d’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat.
Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell
Castellitx
Antic poble
Antic poble del municipi d’Algaida (Mallorca), al vessant septentrional del puig de Randa.
Antiga alqueria islàmica, fou una de les primeres parròquies de l’illa Sant Pere , organitzada el 1236 Al llarg del s XIV la població s’anà traslladant a Algaida, de la qual depèn eclesiàsticament des de la tercera dècada del s XV La primitiva església s XIII fou ampliada als s XVI i XVII Hom hi venera l’antiga Mare de Déu de la Pau
les Virtuts
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de les Virtuts) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a 545 m alt., damunt el cingle, dominant la vall del riu de la Glorieta.
Eclesiàsticament depenia de l’Albiol En aquest indret, dit la vall de Rascaç , del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins Al primer terç del s XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del s XIX El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule
Vila-roja
Poble
Poble del municipi de Girona (Gironès), dins l’antic terme de Sant Daniel, a la dreta de l’Onyar.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar A la fi del s XVII formava part de la batllia de Girona Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada Ha duplicat gairebé la població en el decenni 1960-70