Resultats de la cerca

Entrà a l’abadia de Mont-César, a Lovaina, l’any 1906, i fou el creador 1909 del moviment litúrgic pastoral L’any 1925 fundà a Amay un monestir benedictí dedicat a la unió dels cristians, que fou traslladat el 1939 a Chevetogne Fou un dels capdavanters del moviment ecumènic dins l’Església Catòlica

Obtingué de l’emperador Constantí IV que el dret de ratificar l’elecció pontifícia fos delegat a l’exarca de Ravenna Aconseguí de l’església visigoda, reunida en el XIV concili de Toledo, el reconeixement del VI concili ecumènic III de Constantinoble, que condemnava el monotelisme Venerat com a sant, hom en celebra la festa el 7 de maig

Ofereix una formació filosoficoteològica, així com d’altres ciències humanes i religioses Es poden obtenir els graus de Diplomatura i Llicenciatura en Ciències Religioses en les especialitats de Diàleg Interreligiós, Ecumènic i Cultural, i Teologia Bíblica amb valor eclesial i civil Ofereix els estudis amb la doble modalitat de presencials i per internet Els estudis online són pioners en l’àmbit mundial

Correspon a l’antiga Gangra o Germanicapolis , capital del regne de Paflagònia, que posteriorment formà part de la província romana de Galàcia En els primers temps del cristianisme fou la seu metropolitana de Paflagònia el 350 hi fou celebrat el sínode de Gangra, que tingué importància doctrinària i disciplinària els seus 20 cànons foren considerats de valor ecumènic pel concili de Calcedònia

Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia Assistent nacional dels universitaris catòlics italians 1926-31, collaborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat 1937 i com a prosecretari 1952 Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà 1954, on desplegà una vasta activitat Creat cardenal per Joan XXIII 1958, n’esdevingué successor Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà  i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb el món,…

Estudià a Leiden, i des del 1924 prengué part activa en els moviments de joventuts protestants, en els quals ocupà diverses vegades càrrecs dirigents Secretari del Consell Ecumènic de les Esglésies 1948-1966, ja hi havia pres part en els treballs preparatoris Membre de la comissió de Fe i Constitució , publicà diverses obres sobre ecumenisme i teologia calvinista i, el 1973, les seves Memòries

Fou professor a Berlín 1910-15 i a Heidelberg 1915-47 i membre de la comissió Fe i Ordre del Consell Ecumènic de les Esglésies Investigà sobretot els gèneres literaris de les narracions neotestamentàries Són obres seves, entre altres, Die Formgeschichte des Evangeliums ‘Història de les formes de l’Evangeli’, 1919, Religion im Christentum ‘Religió en el cristianisme’, 1925 i Botschaft und Geschichte ‘Missatge i història’, 1952-53

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà

Associat 776 al seu pare Lleó IV, el succeí sota la regència de la seva mare Irene 780-790 Aquesta, finida la tutoria, volgué mantenir la iniciativa en el govern i sabé treure partit de la impopularitat del seu fill a causa de les segones noces amb Teòdota 795 després de divorciar-se de Maria Fou traït i lliurat a Irene, que el féu eixorbar, i regnà després de la seva deposició Durant la regència d’Irene tingué lloc, a Nicea, el setè concili ecumènic 787

Membre actiu de la resistència contra el nazisme, fou membre destacat de la Bekennende Kirche, bisbe de Berlín 1945-66, president de l’Església evangèlica alemanya 1949-61 i copresident del Consell Ecumènic de les Esglésies 1954-61 Entre les seves obres cal destacar Vaterunser Umrisse zu einer Geschichte des Gebets ‘Parenostre Esbós per a una història de l’oració’, 1903 i Obrigkeit ‘Autoritat’, 1963, que, per la seva crítica dels totalitarismes, li portà dificultats per part del règim socialista de la República Democràtica Alemanya