Resultats de la cerca

Clínicament es manifesta per dolor en el trajecte de la vena, envermelliment, edema, palpació d’un cordó indurat i impotència funcional El tractament consisteix a administrar anticoagulants, antibiòtics, antiinflamatoris i antitrombòtics i a mantenir el pacient en posicions adequades

És poc soluble en aigua i soluble en líquids orgànics Per l’acció de la calor es dissocia, segons l’equació El punt d’ebullició és de 43,2°C, i el de solidificació, de -23°C Els vapors produeixen irritació, congestió i edema pulmonar Una exposició llarga pot produir càncer de pulmó

Fou molt emprat durant la Primera Guerra Mundial És classificat en el grup dels gasos asfixiants, i la seva toxicitat és deguda a la seva hidròlisi en els pulmons, que produeix l’alliberament de HCl i la formació d’un edema pulmonar És emprat també en l’obtenció de colorants i de medicaments

Les seves dissolucions concentrades són molt explosives, sobretot en presència d’impureses o si són en contacte amb metalls alcalins a baixa temperatura es descompon lentament És emprat com a agent metilant en composts de tipus àcid, com els àcids, els fenols o els enols fortament irritant, produeix edema pulmonar i una hipersensibilitat que condueix a l’asma

Habitualment és conseqüència de l’oclusió arterioescleròtica de les coronàries Clínicament es pot manifestar com una insuficiència ventricular esquerra asma cardíaca, edema agut de pulmó o cardíaca total, com una angina de pit seguida o no d’infart de miocardi, com trastorns del ritme cardíac blocatge incomplet, total i de branca, extrasístoles, o com una arrítmia completa o bé només determina alteracions a l’electrocardiograma, clínicament asimptomàtiques

També presenta dolors i manifestacions neurovegetatives, generalment a les parts distals de les extremitats, acompanyats d’edema i d’eritema palmar i plantar juntament amb trastorns secretoris sialorrea, sudoració Produeix trastorns psíquics com són modificacions del caràcter infants malhumorats, rondinaires, depressió ansiosa i gran irritabilitat fins i tot pot esbossar un estat delirant o allucinatori Hom creu que es tracta d’una encefalitis, però se'n desconeixen l’etiologia i la patogènia És anomenada també eritema epidèrmic

Descobrí el Tripanosoma cruzi 1909, agent causant de la tripanosomiasi americana malaltia de Chagas freqüent a l’Amèrica Central i del Sud, transmesa per la picada de certs insectes, especialment de Triatoma megista N'hi ha formes agudes i cròniques Les formes agudes afecten primordialment els infants i es caracteritzen per un quadre febril, un edema palpebral, una conjuntivitis i alguns infarts ganglionars Les formes cròniques es caracteritzen principalment perquè afecten el cor, en forma d’asistòlia crònica

L’etiologia és múltiple i, moltes vegades, ignorada tanmateix, com a causes de la flebitis cal esmentar determinats processos infecciosos, intervencions quirúrgiques, alteracions venoses varices i certes malalties i certs estats patològics com la febre tifoide i el càncer La flebitis pot ésser provocada per un trombe inflamatori flebotrombosi o bé originar un coàgul fortament unit a la paret inflamada tromboflebitis Es caracteritza per una hipersensibilitat del lloc afectat, sovint amb vermellor i edema També pot produir febre i dolor El tractament és sobretot amb antibiòtics i…

Definició Són anomenats pòlips i nòduls de les cordes vocals, i en conjunt pseudotumors inflamatoris de la laringe , una sèrie de trastorns caracteritzats per la formació d’una prominència anòmala en la mucosa laríngia, en general localitzada a les cordes vocals, que es presenta a conseqüència d’una inflamació crònica deguda a factors irritants, especialment el tabaquisme i el mal ús de la veu Causes i tipus Els pseudotumors inflamatoris s’esdevenen a causa d’una irritació crònica de la mucosa laríngia, que pot ésser deguda a un ús inadequat de la veu o bé a l’acció de diverses substàncies…

És un trastorn hereditari que en alguns casos s’acompanya de malformacions com ara talla curta, cifosi, etc El quadre clínic està marcat per febre molt alta secundària a trastorns metabòlics, juntament amb taquicàrdia, hipotensió, arrítmies cardíaques, cianosi i rigidesa muscular Si el quadre evoluciona, apareixen alteracions analítiques severes i incorregibles en l’equilibri hidroelectrolític i s’arriba a un quadre clínic de miositis, edema agut de pulmó i coagulació intravascular disseminada que presenta un elevat risc de mortalitat No es disposa de cap prova diagnòstica que informi d’…