Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Ernest Benach i Pascual

Ernest Benach i Pascual
Política
Polític.
Militant de Nacionalistes d’Esquerra 1979-86, l’any 1987 s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya , on ocupa el càrrec de vice-secretari general de política institucional Fou regidor a l’Ajuntament de Reus del 1987 al 2001, del qual fou primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Esports i Joventut 1987-91, cinquè tinent d’alcalde 1991-95, regidor de Política Lingüística 1995-99, i primer tinent d’alcalde i regidor de Societat de la Informació 1999-2001 És diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 per la circumscripció de Tarragona, del qual ha estat secretari segon de la Mesa 1995…
padrí | padrina
Cristianisme
Persona que presenta l’infant a les fonts baptismals i contreu l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares.
Anava a càrrec del padrí pagar part del refresc i tirar els confits als menuts que assistien al bateig o l’esperaven a la sortida de l’església Els avis solien ésser els padrins dels primers nats, i d’aquí el nom de padrí o padrina que els és donat, fossin o no fossin padrins de baptisme dels nets Per a ésser padrí o padrina cal ésser batejat, tenir ús de raó, no ésser el pare, la mare o el cònjuge del batejat Entre els padrins i el nou batejat el dret canònic estableix un parentiu espiritual que constitueix impediment matrimonial
Carles Capdevila i Plandiura

Carles Capdevila
Periodisme
Periodista, productor de televisió i escriptor.
Llicenciat en filosofia i periodista, fou cap de la secció de societat del diari Avui 1989-90, corresponsal a Nova York del diari Sport 1992-94, cap de premsa del Grup Enciclopèdia Catalana 1996-98 i entre el 1995 i el 2010 articulista d’opinió dels diaris Avui , El Periódico i El 9 Nou S’incorporà a la ràdio com a collaborador del programa El matí de Catalunya Ràdio , dins del qual fou també director i presentador de la secció Alguna pregunta més entre els anys 2000 i 2007 i Eduqueu les criatures 2006-10, programa en el qual posà de manifest el seu interès per l’educació, tema freqüent de…
Publi Terenci Àfer
Teatre
Comediògraf llatí.
Hom creu que, en ocasió d’una ambaixada romana a Cartago, fou comprat com a esclau i dut a Roma, on residí a casa del senador Terenci Lucà, el qual li donà el nom, el féu educar com a home lliure i aviat l’afranquí També, a casa del seu protector, entrà en relació amb figures rellevants de la noblesa romana que l’introduïren en el cercle dels Escipions Així suscità l’enveja i l’enemistat dels seus collegues, però ell, content amb l’aprovació que trobava en el seu cercle d’homes eminents, es dedicà al treball dramàtic i escriví sis comèdies, que foren estrenades entre els anys 166…
caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor
Cristianisme
Membre de la congregació femenina fundada el 1850 a Barcelona pel caputxí Josep Tous i Soler amb la finalitat d’educar infants i noies.
La congregació fou aprovada el 1905 per Pius X i agregada a l’ordre dels caputxins Tenen cases als Països Catalans, a d’altres llocs d’Espanya i a Amèrica
Francisco Martínez Soria
Paco Martínez Soria
© Fototeca.cat
Teatre
Actor teatral, més conegut com Paco Martínez Soria.
Vida Installat a Barcelona des dels cinc anys, feu teatre d’afeccionats i guanyà el seu primer premi com a director a l’Artesà de Gràcia Gràcies al seu amic Ignasi F Iquino, debutà al cinema en Al margen de la ley 1935 i després el mateix director el convertí en actor còmic en Paquete, el fotógrafo público n º 1 1938 Acabada la guerra formà part de la companyia del seu amic Rafael López Somoza i al cap de sis mesos i només amb una obra representada, Anacleto se divorcia , decidí formar companyia pròpia S'especialitzà en comèdies còmiques, amb les quals recorregué tot l’Estat Tu mujer no es…
,
premi Josep Vallverdú
Premi d’assaig en llengua catalana que atorga anualment l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida.
Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…
educació
Educació
Acció i efecte d’educar, d’ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat.
Com a realitat social, l’educació és el mitjà pel qual la comunitat transmet a les noves generacions uns coneixements determinats o una cultura, tot preparant-les per a rebre altres coneixements i assimilar tècniques noves En realitat, els principis i la pràctica educatius mai no responen tant als principis del “conjunt” de la societat com a les normes d’una classe o d’un grup social dominant que reïx a presentar la seva visió del món i els seus interessos com a propis de la collectivitat Medis i mitjans educadors són la família, les institucions recreatives, els mass-media i, sobretot, l’…
Pere Lazaga Sabater
Cinematografia
Director.
Vida Voluntari de la División Azul, de retorn a Madrid freqüentà la tertúlia de Carlos Serrano de Osma, amb qui s’introduí dins la indústria cinematogràfica com a guionista d’ Abel Sánchez 1946, Embrujo 1946 i La sirena negra 1947 Fou ajudant de direcció de Llorenç Llobet i Gràcia en Vida en sombras 1947-48 i aprofità els mateixos decorats per a rodar el migmetratge Encrucijada 1948 Amb la cinta Campo bravo 1948 inicià una prolífica producció com a realitzador Els primers films es caracteritzaren per un cert interès vers els aspectes formals, especialment manifest en Cuerda de presos 1955, i…
Crònica del Regnat de Joan I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Ferran I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Havia de ser una persona lligada a la cort reial, de la qual percebia un salari, i que simpatitzava amb el partit de la reina Sibilla, que influí els darrers temps el rei Pere Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Joan I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i fou concebuda, com…