Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
òptica electrònica
Electrònica i informàtica
Estudi del comportament dels electrons i dels feixos electrònics, els quals, en determinades condicions, es manifesten d’una manera semblant a la llum, en alguns aspectes; així, hom pot parlar de reflexió, d’enfocament, etc, d’electrons.
Particularment els camps elèctrics i els magnètics actuen sobre els feixos d’electrons, i, segons llur intensitat o direcció, poden concentrar-los, desviar-los, interceptar-los, etc L’òptica electrònica estudia especialment les lents electròniques i llurs aplicacions, com ara els tubs analitzadors d’imatge, els de raigs catòdics, els microscopis i telescopis electrònics , etc
electrovalència
Química
Propietat que tenen els àtoms de cedir o guanyar electrons, determinada quantitativament per llur energia d’ionització i per llur afinitat electrònica.
Mitjançant aquesta propietat hom explica la transferència d’electrons d’un àtom a un altre, amb la consegüent formació d’ions
raigs catòdics
Electrònica i informàtica
Física
Feix d’electrons emesos pel càtode d’un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric.
Foren descoberts per Johan W Hittorf l’any 1869 i estudiats el 1897 per Sir William Crookes, que observà que eren desviats pels camps magnètics o elèctrics, i posteriorment per Joseph John Thomson, que, el 1879, mesurà aquestes desviacions i demostrà que eren formats per partícules de càrrega negativa que identificà com a electrons El 1898 Lenard descobrí que poden penetrar en certes substàncies alumini, or, etc Els raigs catòdics tenen actualment diverses aplicacions, com els tubs de raigs X on, en incidir sobre l’anticàtode, provoquen l’emissió de raigs X, el microscopi…
nombre d’oxidació
Química
Nombre que hom assimila al nombre d’electrons que cal afegir a un àtom que forma part d’una combinació o que cal llevar-ne per a portar-lo al seu estat elemental.
En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una
aparellament
Física
Fenomen pel qual dos fermions (per exemple, dos electrons) formen un estat lligat per efecte d’interaccions induïdes pel medi on es troben.
En la teoria BCS de la superconductivitat, dos electrons s’aparellen per les interaccions induïdes per les vibracions de la xarxa cristallina del material fonons Anàlogament, hom ha pogut observar aparellament d’àtoms fermiònics en gasos ultrafreds fortament interaccionants de liti-6 i de potassi-40
electròfil
Química
Reactant que no contribueix amb electrons a la formació d’un enllaç covalent amb un altre reactant (nucleòfil o reactant nucleofílic), que és el que els forneix.
Com indica el seu nom, un electròfil posseeix una afinitat pels electrons de l’àtom amb el qual forma l’enllaç
Large Electron-Positron Collider
Anell de col·lisió entre electrons i positrons, construït pel CERN per a les necessitats de la recerca dels anys noranta.
El LEP s’inaugurà el juliol de 1989, i es clausurà al novembre del 2000 per a començar a preparar el Large Hadron Collider LHCConsistia en una installació subterrània circular, amb un diàmetre d’uns 4,3 km, connectada amb els sincrotons PS i SPS El LEP tenia quatre detectors Aleph, Delphi, L3 i Opal Físics de la Universitat de València participaren en el Delphi i físics de la Universitat Autònoma de Barcelona treballaren en l’Aleph L’objecte del LEP era provocar i estudiar collisions entre feixos oposats d’electrons i positrons
tub de raigs catòdics
Electrònica i informàtica
Tub de feix electrònic que, mitjançant uns dispositius deflectors adequats, pot fer desviar el feix a fi que incideixi sobre una pantalla fluorescent i hi produeixi un punt lluminós variable com a conseqüència de l’impacte dels electrons sobre la dita pantalla.
La variació d’aquest punt lluminós dóna lloc a una corba determinada, visible des de l’exterior Generalment consten d’un càtode incandescent, que forma part d’un canó d’electrons o a vegades més d’un —amb el cilindre de Wehnelt i les lents electròniques— i unes plaques o bé bobines deflectores , per a la deflexió del feix Per a accelerar els electrons a gran velocitat, hi ha un ànode accelerador , que és alimentat amb una tensió positiva molt elevada de 2 a 20 kV Els electrons que incideixen a la pantalla són recollits i retornats convenientment al…
codeshidrogenasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que actuen conjuntament amb les deshidrogenases en les oxidacions biològiques acceptant electrons directament del substrat, com la NAD nicotinamida-adenina-dinucleòtid [NAD]
i la NADP
.
Aquests enzims s’uneixen al locus específic de les deshidrogenases tot formant sistemes redox que fan de pont als electrons des del substrat als sistemes flavoproteínics
triplet
Química
Estat dels àtoms o de les molècules que tenen dos electrons desaparellats; és representat pel símbol T
.
Pel que fa als àtoms, són triplets aquells que presenten dos electrons de valència en un sistema d’orbitals atòmics degenerats p , d o f , i en són exemples tots els àtoms la configuració electrònica dels quals presenta com a darrer terme p 2 , d 2 o f 2 , per sobre d’un sistema de capes tancades Pel que fa a les molècules, hi ha una correspondència biunívoca entre l’estat triplet i el caràcter diradicalari Hi ha poques molècules que presentin un estat fonamental triplet T o presenten, en general, una reactivitat molt elevada, i en són exemples els carbens i nitrens D’altra…