Resultats de la cerca
Es mostren 591 resultats
Folketing
Història
Denominació de l’antiga cambra de diputats danesa que, en ésser suprimida la cambra alta (Landsting), ha estat aplicada al parlament.
Els seus 179 membres 175 per Dinamarca, 2 per Grenlàndia i 2 per les illes Fèroe són elegits per sufragi universal cada quatre anys
paer
Història
A Tortosa, des del 1276 fins a la Nova Planta, jutge representant de la ciutat que assistia amb caràcter assessor i executiu el veguer per a assegurar la pau i l’ordre públic.
Llur nombre fou de quatre, elegits a partir de 16 prohoms quatre per parròquia, entre els quals el veguer n'escollia quatre un representant per parròquia
defenedor de la mercaderia
Història
Cadascun dels dos o tres caps de les corporacions de mercaders de les antigues ciutats i viles mercantils catalanes que, de manera solidària, tenien la missió de defensar els privilegis i les prerrogatives de la corporació i de recaptar les rendes i els drets (especialment el dret del pariatge).
Prenien part en les reunions del consell de la mercaderia respectiu, el qual, tanmateix, era presidit pels cònsols de mar Eren elegits per insaculació entre els mercaders matriculats
Storting
Nom del parlament noruec.
Compost de 165 diputats elegits per quatre anys amb sufragi universal, se subdivideix en una cambra alta reduïda Lagting, 1/4 dels membres i una cambra baixa Odelsting, 3/4 dels membres
Ciutadans pel Canvi
Partit polític
Moviment polític inscrit com a partit al gener de 1999, que aglutinà sectors partidaris de la candidatura de Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat.
Àngels Hernández en fou el primer secretari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquest any dins de les candidatures del Partit dels Socialistes de Catalunya i en foren elegits 15 diputats
Consell dels Cinc-Cents
Història
Assemblea que amb el Consell dels Ancians formava el cos legislatiu del Directori
.
Era composta per 500 membres elegits per tres anys i que havien de tenir més de trenta anys Creat el 1795, pel cop d’estat de brumari 1799 fou dissolt per Bonaparte
tesmòteta
Història
Títol aplicat a sis dels nou arconts atenesos (els altres eren l’arcont epònim, l’arcont polemarc i el rei, amb els quals no tenien vincle de col·legialitat).
Durant els s V i IV aC els tesmòtetes eren anuals i elegits a sort, instruïen causes públiques com ara delictes contra l’estat i algunes de privades com ara adulteri, furt, etc
voluntat popular
Política
Dret
Dret constitucional
Titular primari i natural del poder polític, que pot ésser exercit per tot el poble o només delegat en una persona o en unes quantes.
En aquest cas, cal que la comunitat delegant atorgui una mena de contracte de subjecció als seus elegits la voluntat popular, però, recobra l’exercici del poder quan el qui governa esdevé un tirà
Reichsrat
Història
A l’imperi austrohongarès, nom donat al parlament (1867-1918).
Es componia de dues cambres la dels senyors, o Herrenhaus , de membres hereditaris o designats vitalíciament per l’emperador, i la dels representants, o Abgeordnetenhaus , els membres de la qual eren elegits per les dietes provincials
comitè central
Política
Òrgan dirigent dels partits comunistes; els seus membres són elegits a cada congrés del partit.