Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
aristoloquiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per set gèneres que comprenen més de 600 espècies de plantes herbàcies o llenyoses, sovint enfiladisses, distribuïdes arreu però sobretot als tròpics.
Presenten fulles alternes, usualment cordiformes, i sense estípules Les flors són axillars, solitàries o en inflorescències, hermafrodites, regulars o irregulars, i sense corolla posseeixen de sis a quaranta estams lliures, connats o fosos en una columna estilar ginostem L’ovari és ínfer, de tres a sis lòculs i estigmes El fruit és capsular i les llavors, petites però amb força endosperma La família es mostra molt ben adaptada a la pollinització entomòfila El gènere més important és Aristolochia A longa aristolòquia llarga, A pistolochia herba de la marfuga i A rotunda aristolòquia rodona Les…
dioscoreàcies
Botànica
Família de liliïflores integrada per uns sis gèneres que apleguen més de 600 espècies de plantes herbàcies enfiladisses, d’arrels i rizomes tuberosos, pròpies sobretot dels tròpics.
Presenten fulles peciolades, eixamplades i de nervadura reticulada, flors actinomorfes, generalment unisexuals i poc visibles, i fruits capsulars o bacciformes Algunes espècies de diosoreàcies són conreades en agricultura i com a menjar per al bestiar Dioscoreàcies més destacades Dioscorea batatas, D bulbifera , D alata nyam Tamus communis gatmaimó , maimó
Les solanàcies
Solanàcies 1 Arç intricat Lycium intricatum a branca amb nombroses espines, fulles petites i carnoses i flors de corolla tubulosa x 0,5 b detall d’una flor, amb el tub molt llarg i els lòbuls patents x 3 2 Tabac bord Atropa belladonna, a fragment d’una branca de fulles ovades i flors curtament pedunculades x 0,5 b detall d’un fruit madur envoltat pel calze persistent x 0,5 3 Tabac de jardí Nicotiana glauca a branca amb inflorescències terminals i fulles ovades x 0,5 b detall d’una flor amb la corolla llargament tubulosa i el calze curt x 15 4 Morella Solarium nigrum branca amb flors i…
actinidiàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes llenyoses, generalment enfiladisses o volubles, de fulles esparses i flors en cimes axil·lars, que es distribueixen pràcticament per totes les regions càlides del planeta.
colúmnea
Botànica
Jardineria
Gènere que aplega unes 250 espècies d’arbusts i de plantes enfiladisses, sovint epifítiques, de la família de les gesneriàcies, pròpies de zones tropicals o de clima temperat, apreciades com a ornamentals.
Presenten fulles petites i ovals i flors hermafrodites, pentàmeres els fruits són en baia El seu conreu és reservat a jardiners experts Destaquen les espècies colúmnea d’estiu C banksii , planta reptant, que ateny fins als 90 cm i té flors bilabiades de color roig esquitxades de groc, i la colúmnea d’hivern C microphylla , planta penjant, que pot atènyer 120 cm i presentar dues vegades l’any un centenar de flors tubulars, de colors vermell i groc intens
veçota
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, generalment enfiladisses i capreolades, de fulles paripinnades, de flors en raïm o solitàries, i de fruits en llegum oblong i comprimit.
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
sumac metzinós
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les anacardiàcies, d’1 a 3 m d’alt, caducifoli, de branques enfiladisses o reptants, de fulles trifoliolades, de flors verdoses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits drupacis, arrodonits, glabres i groguencs.
És originari de l’Amèrica del Nord i és plantat en parcs i jardins
estricne
Botànica
Gènere de plantes arbòries, arbustives i enfiladisses, de la família de les loganiàcies (Strychnos sp), de fulles oposades, flors blanques, grogues o verdoses i fruit en baia, que contenen l’alcaloide estricnina i són originàries de les regions tropicals i temperades.
basel·làcies
Botànica
Família de dicotiledònies que inclou una quinzena d’herbes enfiladisses, perennes, glabres i rizomatoses, de fulles oposades o alternades, simples, enteres, sovint suculentes, i petites flors en inflorescències terminals o axil·lars, la major part de les quals habiten a l’Amèrica tropical.