Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
catàrtids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes
, integrada per individus d’uns 60 a 125 cm de longitud, que per llur aspecte s’assemblen als voltors.
La part superior del bec té la punta corbada i a la base hi ha dos narius longitudinals sense envà central Les ales són grans, amb llargues i fortes rèmiges, i la cua té dotze rectrius Volen amb gran agilitat llurs moviments a terra, per contra, són feixucs En general són sedentaris i viuen aïllats S'alimenten principalment de carronya Són propis de tot el continent americà des de l’extrem meridional fins al sud del Canadà Les espècies més importants de la família són l’aura, l’aura de cap groc, el còndor i l’urubú
faringe

Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…
El que cal saber dels traumatismes nasals
Patologia humana
Són anomenats traumatismes nasals els trastorns causats per un impacte mecànic sobre el nas Es poden evitar molts traumatismes nasals si hom adopta la precaució de tenir les mans lliures per a protegir-se quan s’efectua una activitat on hi ha la possibilitat de caure, com ara córrer És important d’ensenyar aquesta mesura als infants més petits, que tenen reflexos lents i sovint no tendeixen a protegir-se L’ús del cinturó de seguretat és la mesura més important per a evitar els traumatismes nasals deguts a accidents de trànsit Sempre és útil d’aplicar gel o compreses fredes sobre el nas…
El cor
Anatomia humana
El cor és un òrgan buit, de parets musculars gruixudes, que es troba a l’interior de la cavitat toràcica Se situa a la part mitjana, inferior i anterior del mediastí , l’espai comprès entre ambdós pulmons Per la forma externa, el cor sembla una piràmide de tres cares, amb un vèrtex i una base El vèrtex, de forma arrodonida, mira cap avall, cap a l’esquerra i una mica cap endavant la base, de forma irregularment plana, s’orienta cap amunt, cap a la dreta i una mica cap enrere El volum i el pes del cor són variables en cada persona i es relacionen amb diverses característiques de l’individu…
vòmer
Anatomia animal
Os quadrilàter, laminar, que constitueix l’envà de les fosses nasals.
Automatisme cardíac i sistema de conducció
Fisiologia humana
Si bé totes les fibres que formen el miocardi tenen una estructura semblant, com ja s’ha descrit, en realitat hi ha diferències entre algunes d’elles que els confereixen una funcionalitat diferent Així, es considera que unes són fibres musculars ordinàries , ja que formen la gran majoria de les fibres auriculars i ventriculars, contenen una alta proporció de miofibrilles i són capaces de contreure’s amb molta intensitat Unes altres fibres, no tan abundoses, són les anomenades fibres musculars especialitzades , de característiques especials, pel que fa a les oscillacions que el seu potencial…
somita
Biologia
Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.
Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna,…
bastiment

Diferents parts del bastiment d’una porta i secció transversal d’un bastiment d’alumini d’una finestra
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Marc de fusta (o de ferro, alumini, etc) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.
Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la interior presenta el…
òstium primum
Biologia
Envà de l’embrió que divideix l’aurícula primitiva en dues cavitats.
Apareix durant la tercera setmana de vida embrionària