Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
Mare de Déu de Gresolet
Ermita
Santuari del municipi de Saldes (Berguedà), situat a 1 300 m alt., al vessant NE del Pedraforca, a la vall del torrent de Gresolet, afluent del riu de Saldes per l’esquerra.
El 1258 hi havia al lloc una comunitat de donats que s’extingí al segle XIV El 1337 Pere Galceran de Pinós reedificà l’església i la casa del costat refetes posteriorment per als ermitans
la Tallada
Masia
Masia i antic terme del municipi de la Secuita (Tarragonès), al N del poble, prop de la caseria dels Masos de la Secuita.
El mas fou venut el 1232 per Pere de Tallada al monestir de Santes Creus l’any següent Guillem d’Aguiló cedí als monjos els drets que hi tenia com a senyor directe S'hi establiren ermitans
Santa Llucia de Manacor
Ermita
Antiga ermita del municipi de Manacor (Mallorca), al S de la ciutat, al cim del puig de Santa Llucia, anomenat així d’antic.
El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica del 1750 al 1773 s’hi establiren els ermitans de Sant Pau que li donaren el nom d' ermita de la Concepció
Sant Adjutori d’Olost
Ermita
Ermita situada al S del poble d’Olost, ja dins el terme d’Oristà (Lluçanès).
Fou bastida al segle XVI com a capella votiva, probablement amb motiu d’una pesta En tenia cura el rector, i hi ha una casa per als ermitans Ha estat reformada i restaurada en diverses ocasions i és encara lloc de devoció local
Viana do Bolo
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, drenat pel riu Bibei, que hi forma l’embassament de Vao.
L’economia del terme es basa en l’agricultura, la ramaderia, la mineria estany, i les indústries alimentària i hidroelèctrica A pocs km del nucli, hi ha el santuari das Ermidas, sorgit entorn d’unes coves habitades per ermitans des del s VII
Sant Martí de l’Erm (Sant Joan Despí)
Art romànic
La capella és esmentada el 1139 Era situada entre el torrent de la Fontsanta i el de Reixac Esmentada en diverses ocasions al llarg del segle XIV, el 1480 consta que hi havia un benefici Del segle XVI al XVIII hi hagué ermitans
el Sant Crist del Remei
Ermita
Ermita del municipi de Llubí (Mallorca), a l’oest de la vila, al límit amb el terme d’Inca, dedicada al Sant Crist de la Salut i del Remei
.
Fou beneïda el 1896 i refeta el 1955 entre el 1897 i el 1900 hi residiren uns ermitans procedents de la cella de Ternelles S'hi venera també una imatge de la Mare de Déu dels Àngels procedent del convent de Jesús, extramurs de Palma
Santa Maria de Cabrera
Santuari de Cabrera (l’Esquirol)
© Jaume Ferrández
Santuari
Santuari del municipi de l’Esquirol (Osona), situat en un pla, dalt la serra de Cabrera.
Es correspon amb l’església de l’antic castell de Cabrera L’edifici fou ensorrat per un terratrèmol el 1428 i s’erigí novament el 1611-41 El campanar és posterior i la casa dels ermitans fou refeta al segle XVII i ampliada el 1783
Vilamontà
Capella
Antiga masia i capella rural (Sant Jaume de Vilamontà) situades a l’extrem septentrional del terme de Manlleu (Osona), prop del límit amb Torelló.
El mas i la capella existien el 1247 la capella, arruïnada al s XVIII, fou reedificada per un vot en la pesta del còlera del 1854 dalt d’un pujol 1857 És un santuari, amb casa d’ermitans, molt popular Romanen restes de l’antiga capella romànica
Sant Salvador de Felanitx
Santuari
Santuari del municipi de Felanitx (Mallorca), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al SE de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx (509 m alt.), un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant, que consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya-Aragó, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.
El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del s XV en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador , imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan s XVI La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601 L’…