Resultats de la cerca
Es mostren 382 resultats
Oriol Junqueras i Vies

Oriol Junqueras i Vies
© Parlament Europeu
Política
Historiador i polític.
Cursà estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història moderna i contemporània 1996 i es doctorà en història del pensament econòmic 2002 Professor en aquesta universitat des del 1998, ha dut a terme recerca historiogràfica en diversos arxius Ha fet divulgació històrica en programes de ràdio i televisió, i com a autor o coautor de diversos llibres Els catalans i Cuba , 1998 La batalla de l’Ebre Història, paisatge, patrimoni , 1999 La presó Model de Barcelona , 2000 Manuel Girona, el Banc de Barcelona…
El Tribunal Suprem confirma el processament dels líders independentistes
El Tribunal Suprem rebutja els recursos interposats per les defenses dels 25 líders i polítics independistes, cosa que obre la via al processament pels delictes que se'ls imputa, entre els quals el de rebellió El judici implica la suspensió de funcions que, en el cas dels polítics electes, comporta la renúncia a l'escó
Vicent Albero i Sillas
Política
Economista i polític.
Fou nomenat ministre d’agricultura per Felipe González en la darrera legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 4 de maig de 1994 fins al 10 de juny del mateix any, data en què presentà la dimissió Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSOE-PSPV
Joseph M. von Radowitz
Història
Militar
Política
Militar i polític prussià.
Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz
Unió Valenciana
Política
Partit polític regionalista valencià fundat a València el 1982 per Vicent González i Lizondo i sectors de la dreta regionalista i de Coalición Popular
.
Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP…
Partido Andalucista
Història
Organització política creada pel juliol del 1976 enquadrant diversos nuclis andalusistes sorgits d’ençà del 1965 i que, el 1973, s’estructuraren en l’Alianza Socialista de Andalucía.
Partint d’un regionalisme popular-proletari que associava la idea d’autonomia a les de reforma agrària, retorn de l’emigració, etc, desembocà en un nacionalisme de tons tercermundistes que responsabilitzava les zones riques de l’Estat espanyol Catalunya, País Basc de l’empobriment andalús Sota la direcció d’Alejandro Rojas Marcos, adoptà el nom de Partido Socialista de Andalucía, fou membre de la Federació de Partits Socialistes i, després d’una fracassada coalició amb el PSP 1977, el 1979 obtingué un considerable triomf i 5 diputats a corts La seva tortuosa política d’aliances, però, i…
María Soraya Sáenz de Santamaría Antón

María Soraya Sáenz de Santamaría Antón
© La Moncloa
Política
Política i advocada castellana.
Llicenciada en dret per la Universitat de Valladolid 1994, fou advocada de l’Estat per Lleó, i posteriorment professora associada de dret administratiu de la Universitat Carles III de Madrid Afiliada al Partido Popular , fou assessora jurídica de Mariano Rajoy des de l’any 2000, i n’esdevingué un dels collaboradors de més confiança Tot i que no resultà elegida diputada en les eleccions del març del 2004, la renúncia a l’escó de Rodrigo Rato en ser nomenat a la presidència del Fons Monetari Internacional li permeté ocupar l’escó al Congrés dels Diputats Els anys 2004…
Retirada política de Benjamin Netanyahu
Deu dies després de la seva derrota electoral davant el laborista Ehud Barak, l’exprimer ministre israelià Benjamin Netanyahu fa efectiu el seu adéu a la política Netanyahu renuncia l’escó de diputat i la presidència del Likud, càrrec que assumeix temporalment Ariel Sharon, que en un termini de tres mesos ha de convocar eleccions per a designar el nou president del partit
Eleccions generals espanyoles
Amb una de les participacions més altes 75% des de l'establiment de la monarquia constitucional, se celebren eleccions generals a l’Estat espanyol El PSOE, liderat per Pedro Sánchez, és clarament la força més votada 123 escons dels 350 al Congrés, amb un augment substancial respecte a les eleccions del 2016 38 escons més El PP, malgrat continuar com a segona força 66, perd 71 escons En tercer lloc, Ciutadans 57 creix en 25 La coalició liderada per Podemos 42 experimenta una forta davallada 29 Com a cinquena força irromp per primera vegada al Congrés el partit d’extrema dreta Vox…
El diputat Germà Gordó abandona el partit i el grup parlamentari
Germà Gordó, exconseller de Justícia i diputat per J×Sí al Parlament de Catalunya, abandona aquesta formació, i també el seu partit, el PDeCAT El motiu de la renúncia és la seva presumpta participació en el "cas del 3%", de finançament illegal de Convergència Democràtica de Catalunya, pel qual està sent investigat Malgrat les pressions, Gordó no abandona l’escó i passa a formar part del grup mixt