Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
Salvador Alcón Ribas
Ciclisme
Dirigent i tècnic vinculat al ciclisme de BTT raid.
Debutà en la competició al Club Ciclista Esparreguera Participà en el primer Obert d’Espanya BTT celebrat a Catalunya 1991, i es mantingué en actiu fins l’any 1993, any que aconseguí el subcampionat de Catalunya de BTT raid Aquell mateix any formà part del grup fundacional del Club Ciclista Bike Romanes de Granollers, del qual fou escollit president el 1994
Jordi Morales Garcia

Jordi Morales Garcia
COMITÈ PARALÍMPIC ESPANYOL
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula amb discapacitat física.
S’inicià en el Club Tennis Taula Esparreguera i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Participà en cinc Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 fins a Rio de Janeiro 2016 Guanyà la medalla de bronze en categoria individual a Atenes 2004 i la de plata per equips a Londres 2012 En competicions individuals, fou campió 2018 i subcampió 2007 del Món, palmarès que també aconseguí als Campionats d’Europa on es proclamà campió el 2003 i subcampió el 2007 En dobles, fou campió d’Europa 2007 i subcampió del món 2006 També guanyà la medalla d’or per equips al Campionat del Món 2010 i…
Antoni Castell de Pons
Música
Tenor.
Inicià estudis a Cervera, i l’any 1839 es graduà en dret a la Universitat de València En aquesta ciutat es despertà el seu interès per la música i participà en diversos concerts del Liceo Valenciano El 1840 es traslladà a Madrid, amb l’ànim d’iniciar-se com a advocat, però abandonà aquesta pretensió per millorar la seva formació com a cantant El 1842 es presentà al Liceo Artístico de Madrid, on cantà com a tenor en diverses òperes L’any següent retornà a Esparreguera i, segons les cròniques, exercí com a polític, si bé per un curt període, ja que el 1845 marxà a París, on conegué…
Antoni Font i Pedrosa

Antoni Font i Pedrosa
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi i humanista.
Biografia Nasqué a Esparreguera, on estiuejaven els seus pares, que residien a Barcelona Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona Entrà a aquest orde el 9 d’agost de 1906 i hi professà el 2 d’agost de 1908 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i a Terrassa, i fou ordenat sacerdot el 19 d’octubre de 1913 Destinat primerament a Terrassa 1914-25, hi ensenyà la preceptiva i la història de la literatura Mostrà una gran sensibilitat espiritual, tant a classe com en els llibres que publicà o en les xerrades amb les famílies Collaborà en les revistes La Academia…
Sant Salvador de les Espases

Vista del congost del Cairat on s’ubica la capella de Sant Salvador de les Espases, a Esparraguera
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat) i de la parròquia d’Olesa de Montserrat des del 1868.
Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador 420 m alt, sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal La capella de Sant Salvador és coneguda des del s…
Pedro de Burgos
Cristianisme
Abat de Montserrat (1512-36).
Després de doctorar-se en dret a Salamanca, entrà el 1481 al priorat benedictí de San Juan de Burgos Anà a Montserrat el 1493 amb el grup de monjos reformadors de Valladolid presidits per García Jiménez de Cisneros, el qual, després del breu abadiat de Pedro Muñoz 1510-12, fou succeït per ell en el càrrec abacial Engrandí l’església i els edificis del santuari eclesiàstic, i hi installà una impremta 1518-26 És autor del Libro de la historia y milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrat 1536-37, i probablement del Compendio breve de exercicios espirituales 1520, reeditats una…
Pau Bertran i Bros

Pau Bertran i Bros
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Folklorista i poeta.
De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…
, ,
Santa Fe d’Esparraguera (Seva)
Situació Una vista de conjunt del castell i, a mà dreta, la casa per a la construcció de la qual hom aprofità els vestigis de la capella M Anglada Aquesta capella, els murs de la qual foren reaprofitats quan es construí l’actual masoveria homònima, es troba situada als peus del castell o domus d’Esparreguera El camí, doncs, per arribar-hi és el que hem indicat per al castell JVV Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Seva i més tard del castell del Brull, al lloc d’Esparreguera Els seus orígens foren els d’una capella vinculada a la domus…
liliàcies

Liliàcies (lliri)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium sativum all Allium…
Lluís Vall-Llobera
Música
Organista català.
Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona