Situació
Una vista de conjunt del castell i, a mà dreta, la casa per a la construcció de la qual hom aprofità els vestigis de la capella.
M. Anglada
Aquesta capella, els murs de la qual foren reaprofitats quan es construí l’actual masoveria homònima, es troba situada als peus del castell o domus d’Esparreguera.
El camí, doncs, per arribar-hi és el que hem indicat per al castell. (JVV)
Història
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme de Seva i més tard del castell del Brull, al lloc d’Esparreguera. Els seus orígens foren els d’una capella vinculada a la domus d’Esparreguera i als seus senyors, però dins la demarcació parroquial de Sant Martí d’Aiguafreda.
El terme de Seva es documenta a partir de l’any 904, quan Servand i la seva muller donaren a Sant Pere de Vic unes cases amb les seves terres, situades al comtat d’Osona, al terme de Seva, a Vallmanya.
La domus d’Esparreguera apareix en la documentació a partir de l’any 1201, quan Guillem d’Esparreguera féu pacte de vassallatge per la seva domus d’Esparreguera, situada en el terme del Brull.
L’església de Santa Fe es documenta el 1279.
El lloc d’Esparreguera, encara que estigués enclavat dins el terme del castell del Brull, pertanyia religiosament a la parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda, i ara de la Concepció d’Aiguafreda. Així que l’església de Santa Fe es trobava dins l’àmbit de la parròquia d’Aiguafreda, però dependent dels senyors de la domus d’Esparreguera.
No sabem quan finí el culte de la capella, únicament que l’any 1686, quan el bisbe Pasqual visità la zona, no apareix aquesta capella vinculada a cap parròquia. (APF-ABC)
Església
De la capella de Santa Fe només queden algunes restes en l’actual masoveria d’Esparreguera, que va aprofitar alguns murs de la capella, entre els quals destaca un arc aparedat i sense dovelles. L’aparell de les minses parets visibles de la capella és molt similar al del castell, amb la construcció del qual cal relacionar-lo. El seu estat actual fa impossible de veure’n la planta, però tot sembla indicar que es devia tractar d’una senzilla i petita capella d’una nau, possiblement capçada per un absis semicircular. (APF-ABC-JAA)
Bibliografia
- Fortià Solà: Aiguafreda. La parròquia antiga i el poble modern, Barcelona 1932, pàgs. 80-81.