Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
plantatge

Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats…
Junta provisional de Catalunya
Creació d’una junta provisional de Catalunya presidida pel canonge Josep Espiga i Gadea
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
lorantàcies
Botànica
Família de santalals que inclou prop de 1 500 espècies, pròpies sobretot de les regions tropicals.
Són plantes llenyoses, paràsites o hemiparàsites, de fulles simples, coriàcies, oposades o verticillades, de flors amb el periant de 4 a 6 divisions i amb l’ovari ínfer, disposades en raïm, espiga o cima, i de fruits drupacis o bacciformes
Associació Ciclista Germanor
Ciclisme
Club ciclista de Sant Adrià de Besòs.
Fundat l’any 1929, durant els anys quaranta i cinquanta formà un equip amateur amb corredors destacats com José Ventura, Saturnino Espiga o Pedro Mas S’especialitzà en la gestió d’equips de ciclosport i en l’organització de curses d’aquesta categoria en el Campionat de Catalunya
Tanit
Mitologia
Deessa púnica, el nom de la qual sembla d’origen líbic.
Divinitat lunar, assimilada, a l’època romana, a la verge Caelestis , era, alhora, una deessa mare o de la fecunditat tenia com a atributs la magrana, els coloms, l’espiga, etc Ella i Ba'al Ḥammon, amb el qual comparteix el signe dit de Tanit, eren les divinitats més importants de Cartago