Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Aeròdrom de Calaf-Sallavinera
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació esportiva situat entre Sant Pere Sallavinera i Calaf.
Impulsat el 1968 per Antoni Almirall, el 2010 era propietat de l’empresa Ceràmiques Calaf i gestionat per Joan Lladó És un camp d’aviació esportiva utilitzat esporàdicament per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i per l’escola d’aviació Top Fly, i també en la lluita contra l’extinció d’incendis Té una superfície de 16,6 ha, una pista d’herba i terra de 810 × 40 m i una plataforma d’estacionament
Lillian Diana Gish
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Una de les figures més importants del cinema mut The Birth of a Nation 1915, Intolerance 1916, Broken Blossoms 1919, Orphans of the Storm 1922 amb la seva germana Dorothy Gish Massilon, Ohio 1898 - Rapallo, Liguria 1968 Amb l’arribada del sonor es retirà per dedicar-se al teatre, i només tornà a actuar al cinema esporàdicament Duel in the Sun , 1947 The Night of the Hunter , 1956 The Whales of August , 1987
Joan Badia Aguilar
Caça
Caçador.
Membre de la Societat de Caçadors de Caldes de Montbui, practica la caça menor i esporàdicament la caça del porc senglar Destaca la seva trajectòria en les competicions de recorreguts de caça i de Compak Sporting Fou campió d’Espanya en recorreguts de caça 1995, 2001 i en Compak Sporting 1996, a més de campió de Catalunya en divuit ocasions entre les dues especialitats Guanyà la Copa del Món 1996 de Compak Sporting i diverses medalles en competicions internacionals
Umm Kulṯūm
Música
Cantant egípcia.
S'inicià amb el seu pare com a recitadora de l’Alcorà Després d’haver debutat al Caire el 1920, hom creà expressament per acompanyar-la l’orquestra del conservatori 1926 Rebutjà la cançó lleugera i interpretà cants religiosos, sentimentals i, sobretot, nacionalistes poemes d’Aḥmad Śwqī i d’Aḥmad Rami Esporàdicament es dedicà també al cinema El seu enterrament constituí una gran manifestació de dol Fou una decidida nasserista, cosa que li valgué les crítiques de determinats sectors
Camarón de la Isla
Música
Cantant andalús de flamenc.
Un dels intèrprets de més èxit d’aquest gènere, la seva aportació innovadora rebé alhora una acollida entusiasta i severes crítiques del sector més purista dels afeccionats Acompanyat gairebé sempre pel guitarrista Tomatito i, més esporàdicament, per Paco de Lucía, enregistrà el seu primer disc als divuit anys D’entre la seva abundant obra discogràfica destaca Camarón de la Isla 1975, Como el agua 1981, Soy gitano 1990, en la qual és acompanyat per l’Orquestra Filharmònica de Londres, i l’antologia Autorretrato 1970-1990 1990
nigromància
Esoterisme
Art d’invocar els difunts per tal d’obtenir-ne el coneixement de les coses futures.
Hom troba testimoniatges de la pràctica d’aquest art a Babilònia, a Grècia nékyia i a Roma També fou practicada pels hebreus bé que la Bíblia la condemna, n'enregistra diversos testimoniatges Entre els primers cristians fou condemnada, però sobrevisqué a la caiguda de l’imperi Romà, i hom en troba traces a l’edat mitjana i al Renaixement Encara subsisteix, esporàdicament i clandestinament, a l’Àfrica equatorial, a les Antilles i al Tibet Algunes característiques nigromàntiques tenen alguns aspectes de l’espiritisme modern
José Fórmica-Corsi Hezode

José Fórmica-Corsi Hezode
Federació Catalana d'Atletisme
Atletisme
Atleta.
Fill d’un remer olímpic, s’aficionà molt aviat a la pràctica esportiva al Club Natació Barcelona, si bé també competí esporàdicament amb el RCD Espanyol i el CA Stadium Fou campió d’Espanya de 400 m i 400 m tanques 1951, i triple campió de Catalunya de totes dues proves 1950, 1951, 1954 Establí els rècords estatals de 400 m tanques 1951 i 4 × 400 m 1950, amb la selecció catalana Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Campionats d’Europa 1954
vescomtat de Tursan
Història
Territori del ducat de Gascunya travessat per l’Ador al sud de Mont de Marsan i flanquejat per la Chalossa i l’Armanyac.
Format al final del segle X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del segle XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira
Grup de Treball Estable de les Religions
Consell de representants de les religions històricament arrelades a Catalunya per a coordinar-se i dialogar amb independència del poder polític o administratiu.
L’entitat es reuneix mensualment per a recollir les necessitats de la Comunitat Israelita de Barcelona, el Consell Islàmic Cultural de Catalunya, l’Església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, el Consell Evangèlic de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona També participen esporàdicament en algunes de les activitats que preparen la Comunitat Budista Sakya Tashi Ling, com a secretària de la Federació Budista d’Espanya, l’Associació Taoista de Catalunya, la Comunitat Baha’ de Catalunya i el Consell Religiós Sikh de Catalunya En alguns documents d’ús intern, aquesta entitat s’anomena…
Sal·lustià Asenjo i Arozarena
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor format a València, on feu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura
