Resultats de la cerca

Des del punt de vista genèric hom distingeix tres procediments estampació directa del color sobre un fons blanc o tenyit d’un color molt més pàllid que no el que hom estampa o que no l’alteri substancialment per exemple, vermell o negre sobre rosa o groc estampació per corrosió o estampació per remenjant sobre un fons tenyit de color intens per exemple, blanc sobre un fons negre En aquest cas el color de fons ha d’ésser corrosible per una substància que no ataqui la fibra Per exemple, molts colorants directes per a cotó són corrosibles per substàncies reductores, com l’hidrosulfit sòdic en…

Fundà a Basilea 1491 una impremta, en la qual estampà més de tres-centes obres Fou l’introductor a Alemanya dels caràcters tipogràfics itàlics i romans Amic íntim d’Erasme, li publicà obres

Cultivà un impressionisme que s’enriqueix amb un sentit de les zones cromàtiques relacionat amb l’estampa japonesa La temàtica se centra als pobles i platges de la Costa Brava Formà part del grup de la Sala Parés, de Barcelona

Estudià a Madrid i, el 1954, a París El 1955 rebé la medalla d’or al Festival Internacional de la Joventut de Varsòvia Fundador, el 1958, d’Estampa Popular Exiliat a França i a Itàlia, féu importants exposicions de pintura i obra gràfica

Féu l’aprenentatge a l’obrador de Marià Alegret, de Figueres, i passà el 1891 a la impremta barcelonina de Josep Cunill El 1898 anà a París a perfeccionar l’ofici a les cases Creté de L’Arbre, Levallois-Perret i Paul Dupont Tornà a Barcelona el 1901 i treballà de nou amb Cunill, el qual més tard fou el seu sogre Mort aquest, s’installà pel seu compte inicià així la seva carrera d’impressor i creador artístic Estampà el volum corresponent a les comunicacions del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i altres treballs importants La seva empenta el portà a patrocinar…

Al costat esquerre del Llobregat es localitzen les colònies industrials —amb les installacions industrials corresponents i els edificis d’habitatge i de serveis propis d’aquesta peculiar forma de població— canviaren l’estampa física i les formes de vida ancestrals, inserint en l’antic poble pagès els moderns barris fabrils El nucli tenia 56 h el 2001

Inicialment exercí com a dibuixant i gravador Participà en alguns concursos i exposà amb el grup D’ara El 1972 s’introduí en l’edició de bibliòfil i d’aleshores ençà illustrà i edità nombrosos texts Dissenyà i estampà calendaris, carpetes de gravats, cartells, les populars roses de Sant Jordi i les nadales Deixà a la Biblioteca de Catalunya la seva obra gràfica

Hom l’anomena règia perquè en un breu de Gregori XIII és qualificada d' opus vere regium Basada en la Complutense, hi introduí nombroses correccions i disposà d’un nou targum de tot l’Antic Testament i de la versió siríaca del Nou Publicada entre el 1569 i el 1573, consta de 8 volums i hom n'estampà poc més de 1 000 exemplars

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València El 1974 participà en la mostra collectiva El realisme, avui , de la galeria Val i Trenta de València Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso 1972, La delicada labor de castración 1973, De qué sirve un grito 1974 i L’Espill 1974