Resultats de la cerca

Originàriament era l’ensenya de la cavalleria legionària, i durant la república era el distintiu de la tenda del comandant praetorium després, sota l’imperi, designà l’ensenya dels vexillaris, i esdevingué sinònim de llurs destacaments vexillationes

Després del franquisme, va ser celebrada inicialment el 31 de desembre, coincidint amb la tradicional  festa de la Conquista , o de l’Estendard, documentada des del 1313 i que commemora l’entrada de Jaume I a Palma 1226 El 5 de maig de 1997 el Consell Insular, amb majoria del Partido Popular, canvià la data de la Diada pel 12 de setembre, dia que el rei Jaume II de Mallorca jurà, el 1276, els privilegis que atorgà Jaume I a l’illa, fet considerat constitutiu de l’inici del regne privatiu de Mallorca Tanmateix, la principal institució cultural mallorquina, l’ Obra Cultural Balear…

Instituïda el 1338, assolí una gran solemnitat s XV i XVI consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I des del s XVII fou dut en la processó Hom afegí als actes un sermó allusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta 1707, ha perviscut en la tradició popular els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans…

Cesalpiniàcies 1 i fabàcies o papilionàcies 2-6 1 Garrofer Ceratonia siliqua a brot, amb dues fulles paripinnades i dos raïms de flors femenines x 0,5 b flor masculina x 2 c flor hermafrodita x 2 d dos fruits, o garrofes, llegums de polpa farinosa i dolça x 0,5 2 Lathyrus clymenum a fragment amb dues fulles pinnades, estipulades i proveïdes de circells, i raïms de flors i fruits x 0,5 b peces florals separades a dalt, l’estendard a banda i banda, les dues ales a baix, la carena i, al mig, l’androceu i el gineceu seccionats transversalment x 3 c androceu, que consta de nou estams soldats…

Poc habitual, pel que sembla, en l’antiguitat —bé que Fídies, per exemple, signà el seu Zeus d’Olímpia—, el costum de signar anà arrelant a l’edat mitjana Magius signà el Beatus de San Miguel de Escalada 926 Nova York, Pierpont Morgan Library, Gislebert, el timpà de la catedral d’Autin primera meitat del s XII, Elisava, el brodat dit Estendard de Sant Ot s XII Museu Tèxtil, Barcelona Arnau Cadell signà pensant en “la posteritat” el claustre de Sant Cugat del Vallès 1190, un Iohs = Johannes Pintor signava l’antipendi de Gia s XIII Museu d’Art de Catalunya, Teresa Díaz, els frescs de Santa…

Es guarden, a parells, a les esglésies antigues de Mallorca, i s’exhibien abans de la litúrgia de Passió i en les paralitúrgies i processons de Setmana Santa