Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
eritropoetina
Biologia
Substància hormonal que és alliberada pels ronyons i altres òrgans dels mamífers, quan la concentració d’oxigen als teixits és migrada.
Estimula la medulla òssia en el sentit d’afavorir l’eritropoesi És de natura glicoproteica el seu pes molecular va de 24 000 a 46 000 daltons Conté àcid siàlic Coneguda popularment com a EPO i considerada substància de dopatge en ciclisme, és consumida per esportistes d’elit per tractar de millorar el rendiment esportiu
Berenguer de Castellbisbal
Cristianisme
Bisbe de Girona (1245-54) i confessor reial.
Dominicà Acompanyà Pere I de Catalunya-Aragó a la desfeta de Muret 1213 Al setge de Palma, Mallorca, 1299 estimulà amb les seves paraules els combatents catalans Fou protector del convent de Santa Caterina de Barcelona, l’edificació del qual subvencionà Jaume I li féu tallar la llengua per sospita d’haver revelat secrets de la seva confessió
Leo Hendrik Baekeland

Leo Hendrik Baekeland
© Fototeca.cat
Química
Químic flamenc.
Emigrà als Estats Units, on començà investigant sobre materials fotogràfics Inventà el paper Velox En vendre's els drets de l’invent per una quantiosa suma establí un laboratori en el qual aconseguí de sintetitzar el primer plàstic conegut, la baquelita nom en honor d’ell, que estimulà en alt grau la química orgànica en un nou camp
oxitocina
Bioquímica
Hormona secretada pel lòbul posterior de la hipòfisi que, com la vasopressina, actua durant el part sobre la fibra muscular llisa de l’úter i en provoca la contracció.
Estimula, a més, la secreció de llet i té també un moderat efecte sobre els ronyons És un polipèptid format per nou aminoàcids Fou sintetitzada per primera vegada el 1953 per Du Vigneaud i els seus collaboradors Té la fórmula Cys-Tyr-Ile-Gln-Asn-Cys-Pro-Leu-Gly-NH 2 amb un pont disulfur entre les dues molècules Cys
Henri de Bertin
Història
Història del dret
Polític i advocat francès.
Nomenat intendent del Rosselló 1794, entrà en conflicte amb l’aristocràcia local a causa de l’impost del vintè i calgué traslladar-lo a Lió 1754 Fou tinent general de la policia de París 1757 i controlador general de finances 1759-63 Creà el Cabinet des Chartes i estimulà l’activitat agrícola a França El 1791 emigrà a Spa Lieja
gestor de comunitats | gestora de comunitats
Electrònica i informàtica
Persona que té com a missió projectar per mitjà d’internet l’empresa de la qual forma part, o bé una marca o un producte d’aquesta, entre els clients existents o potencials.
El gestor de comunitats assoleix aquest objectiu gràcies a una elevada competència en l’ús de les xarxes socials , com ara blogs, fòrums o serveis de missatgeria A través d’aquestes eines manté, coordina i estimula la comunicació mútua entre empresa i client, i entre clients Traduït de vegades també amb el terme de “responsable de comunitats”, hom utilitza amb preferència el terme anglès original community manager
Johann Wolfgang Döbereiner
Química
Químic alemany, professor de química a la Universitat de Jena (1810).
A través de l’estudi de les propietats i els pesos atòmics dels elements químics coneguts a la seva època n'establí una classificació, agrupant-los segons llurs similituds en les anomenades tríades de Döbereiner Aquesta classificació estimulà ulteriors investigacions, que culminaren en l’establiment del sistema periòdic dels elements Amic íntim de Goethe, fou el seu consultor sobre els treballs químics que féu aquest darrer
balanç hídric
Geologia
Resultat de prendre en consideració l’aigua ploguda sobre una zona geogràfica determinada i l’aigua que el sòl ha perdut per evaporació directa o per transpiració a través de les plantes, o per escolament
o circulació dels rius i aigües subterrànies.
El balanç es realitza tenint en compte les precipitacions i pèrdues del sòl hagudes al llarg d’un any, i en resulta una divisió en períodes d' excés d’aigua que humitegen el sòl, períodes d' aprofitament en què la humitat és suficient i l’evaporació estimula la producció agrícola i períodes de dèficit caracteritzats per una constant evaporació del sòl Les diferents zones climàtiques es caracteritzen pels seus balanços hídrics
llibre de miracles
Literatura
Cristianisme
Recull de guaricions i favors, dits sovint, ingènuament, miracles, de la Mare de Déu i dels sants, localitzats moltes vegades en un santuari concret.
Són famosos els dotze miracles montserratins que consten en un manuscrit de Ripoll del segle XII, així com els de la primera part del Llibre Vermell de Montserrat 1396 La difusió als Països Catalans del llibre de miracles de Gautier de Coincy, de les Cantigas d’Alfons X de Castella i d’altres reculls europeus, sobretot marians, estimulà als santuaris del país la confecció de llibres de miracles a partir dels segles XIV i XV
Marc Aurel
Matemàtiques
Matemàtic.
Mestre d’escola, d’origen alemany i radicat a València És autor de Tratado muy útil o provechoso para toda manera de tratantes 1541 i Libro primero de Aritmética algebraica en el qual contiene el arte mercantívol 1552, primer manual d’àlgebra publicat en castellà, inspirat en la Summa de Lucas de Burgo i en Algebre de Christof Rudolf Aquesta obra estimulà els estudis d’aritmètica i sobretot d’àlgebra a la península Ibèrica