Resultats de la cerca

Així, entre els grecs antics, els noms Eàcida, Pèlida, Atrida per mitjà del sufix -ίδηζ designaven els fills d’Eac, de Peleu i d’Atreu Aquest ús és també freqüent en les llengües eslaves Ivanovič, Ivanovna indiquen, respectivament, ‘fill’ i ‘filla d’Ivan’ Per un procés semblant, tots els membres d’una família a vegades són anomenats pel cognom patern així a Roma els Marci descendeixen d’una estirp anomenada Marcius

De noble estirp, fou educat, de jove, a Roma a la cort d’August Tornat a la pàtria, conduí el seu poble de Germània a Bohèmia, i allí, per mitjà d’aliances amb els pobles veïns, constituí un gran imperi germànic amb clares finalitats antiromanes Tiberi es dirigí contra ell el 6 dC Al cap d’uns quants anys entrà en litigi amb Armini i fou derrotat Refugiat a Itàlia, fou confinat a Ravenna

Hi abunda l’ús del leitmotiv , però hi ha encara una forta influència de l’òpera italiana En l’obra, Lohengrin, cavaller del Greal, defensa Elsa, dama flamenca, en duel, i s’hi casa amb el pacte que ella no li preguntarà quina és la seva estirp Elsa desobeeix, i l’heroi desapareix, endut pel cigne que l’havia portat Fou la primera òpera de Wagner estrenada als Països Catalans Barcelona, 1883

Envaí Ossory 983 el 1002 li fou reconegut el títol de rei d’Irlanda Les seves pretensions a la sobirania sobre el regne de Leinster provocaren l’aliança del sobirà d’aquest regne amb el rei noruec de Dublín Sigtrygg Barba d’Argent Brian els derrotà a Glenn-Máma 999 i en la decisiva batalla de Clontarf 1014 Un grup dels vençuts, però, envaí la tenda de Brian i l’assassinà Els seus descendents constituïren l’estirp dels O'Brien

La capital és Calamata A l’antiguitat fou poblada per tribus d’estirp arcàdica en estret contacte amb les civilitzacions de l’Adriàtica meridional Les guerres messèniques ocasionaren la submissió de la regió a Esparta A partir d’aquest fet, els messènics intentaren de fundar algunes colònies Naupacte, Pilos per fugir, sense èxit, del jou espartà Després de la batalla de Leuctra 371, la regió assolí una plena autonomia fins a l’edat romana, època en la qual fou incorporada a la província de l’Acaia

Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès

N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou…

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família

Filla d’Ermengol VIII i Elvira de Subirats Òrfena de pare el 1209, heretà el comtat el 1220 en morir la seva mare El seu nom figura, en català i no en llatí, en monedes del comtat Era casada des del 1212 amb Álvaro Pérez, castellà, i residia a Toledo, però el 1228, anullat el matrimoni, reivindicà, contra Guerau de Cabrera, el comtat davant Jaume I, de qui havia estat promesa abans del seu casament El rei desallotjà Cabrera del comtat i celebrà 1228 un contracte de concubinatge amb Aurembiaix Si aquesta premoria sense fills, Jaume I heretaria el comtat El contracte no tingué efecte, i…

El príncep Mikhail Ivanovič Bulgakov mort el 1558, dit Golica, descendent del gran príncep GediminI de Lituània, és l’estirp del llinatge, i els seus descendents ja es cognomenaren Golicyn i el 1798 foren confirmats com a prínceps russos El príncep Andrej Golicyn , boiar de mitjan s XVII, tingué tres fills Vasilij mort el 1652, Alexej mort el 1694 i Mikhail Golicyn mort el 1687, que formen les tres grans línies del llinatge, encara subsistents, originadores de diverses branques, els membres d’algunes de les quals foren comtes d’Ostermann 1863, Golovkin 1922, prínceps Prozorovski…