Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
Berenguer Gairan
Història
Marí llenguadocià al servei de Jaume I de Catalunya-Aragó que prengué una part molt activa en l’expedició de conquesta de Mallorca (1229).
Era còmit de la galera reial gràcies a la seva perícia hom pogué capejar bé el temporal que es presentà al moment del desembarcament, i aconsellà que l’estol es refugiés a sa Dragonera Coneixia bé Mallorca per uns altres viatges anteriors, i el rei el recompensà, a l’hora del repartiment, amb sis jovades de terra a Sineu
Joan de Nava
Marí.
Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar 1453 amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’Imperi
Col·lo
Ciutat
Ciutat i port de la wilāya de Constantina, Algèria, situada a la costa occidental del golf de Stora.
Factoria romana, a l’edat mitjana fou un centre comercial important del regne de Tunis L’estol de Pere II de Catalunya-Aragó l’ocupà 1282 per tal d’ajudar ibn al-Wazīr, senyor de Constantina, amb l’objectiu, probablement, de preparar la conquesta de Sicília, que emprengué efectivament des d’aquest port Al s XIV hi hagué un consolat barceloní i un de mallorquí
Vida Deportiva

Portada del núm. 2 de Vida Deportiva del 1945
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada setmanalment a Barcelona entre el 1945 i el 1965.
Informava sobre tots els esports, amb especial dedicació al futbol estatal i català Dirigida per Vicenç Loren, al llarg dels anys disposà d’un estol de redactors i collaboradors com Albert Duran, Vicenç Esquiroz, Carles Pardo, Josep Mir, Manuel Amat, Lluís Meléndez i Andreu Avellí Artís Profusament illustrada, publicava reportatges gràfics a càrrec de Bert i Dimas S’encarregaren de l’humorisme gràfic Peñarroya i Muntañola
Ermenguer
Història
Primer comte d’Empúries conegut.
Degué ésser encarregat de la policia de la Mediterrània catalanobalear en ocasió de l’organització naval creada per Carlemany el 810 per a fer cara a la pirateria normanda i sarraïna El 813, amb el seu estol desféu en aigües de Mallorca cristiana encara una expedició sarraïna hi capturà vuit vaixells i alliberà més de cinc-cents captius El seu nom fa suposar que era de Catalunya o de Septimània
Yūsuf I de Granada
Història
Rei de Granada, setè de la dinastia nassarita (1332-54).
Assolí el poder en ésser assassinat el seu germà Muḥammad IV Enfrontat a Alfons XI de Castella-Lleó, ajudat pels benimerins del Marroc, derrotà l’estol castellà a Tarifa 1340, però fou vençut a El Salado 1340 per una coalició de castellans i portuguesos, en la qual també participaren forces de la corona catalanoaragonesa Durant el seu regnat hom construí una bona part de l’Alhambra de Granada
Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola
Història
Tercer senyor de la baronia d’Híxar en vida del seu pare Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra, en entrar aquest en religió (1319).
Menor d’edat, el rei l’encomanà a l’infant Joan, arquebisbe de Toledo 1320 Fou cap d’un estol que anà a reforçar les tropes de l’infant Alfons de Sardenya 1324 A la coronació d’aquest Alfons III, fou armat cavaller 1328 Lluità contra els bàndols dels Cornell i els Alagó i, en fer-se la pau, es casà amb Teresa d’Alagó, la qual vivia encara el 1336
batalla del Salado
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc a les ribes del riu del mateix nom, prop de Cadis, el 30 d’octubre de 1340 entre Alfons XI de Castella-Lleó (aliat amb Alfons VI de Portugal i amb Pere III de Catalunya) i el soldà benimerí Abū-l-Ḥasan
.
La victòria cristiana tallà definitivament l’accés de tropes musulmanes nord-africanes a la península Ibèrica D’acord amb Alfons XI de Castella, Pere III de Catalunya envià una host que participà en la batalla Alhora, l’estol català ajudà també els castellans a controlar l’estret de Gibraltar Un cop vençuts els marinites al Salado, les forces marítimes catalanes contribuïren poderosament a la presa d’Algesires 1344
Pere de Montcada i de Lloria
Història
Senyor de Llagostera i Vilobí.
Almirall i procurador reial Fill petit d’Ot I de Montcada i de Pinós, baró d’Aitona, de qui heretà els béns radicats al Gironès i a la Selva El 1340, nomenat almirall declarat vitalici el 1342, anà amb Galceran Marquet a la zona de Gibraltar per auxiliar Alfons XI de Castella contra els merinites fou amonestat pel rei pel fet de negligir la vigilància de l’estret A Barcelona preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III desembarcà —amb el càrrec d’almirall de Mallorca i comtats— el 1343 a Santa Ponça, amb èxit, i de retorn a Barcelona ajudà amb les seves naus l’exèrcit que feia la…
Bernat de Requesens i de Centelles-Ventimiglia
Història
Tercer senyor de l’illa de Pantel·leria i castellà perpetu de Marsala.
Fill de Lluís de Requesens i de Cardona, succeí vers el 1528 el seu germà Joan Fou capità de justícia i pretor de Palerm, estrateg de Messina, gran canceller, diputat i conservador del regne de Sicília, governador de Castellammare, capità de guerra de Trapani i Mazzara i comandant general de l’estol de l’emperador Carles V Es casà amb Giulia Ventimiglia, que li aportà la baronia de Buscemi i la senyoria de Barchino