Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Joan Sastre-Marquès Ferrer
Esports de tir
Arquer.
Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer català a assolir l’Estrella FITA 1100 1968 Guanyà el Campionat d’Espanya de tir amb arc 1968, la Lliga Catalana 1968 i el Campionat de Catalunya 1969, i participà per primera vegada en una competició internacional en el Campionat d’Europa 1968 Entre el 1966 i el 1972 també guanyà nombrosos torneigs de tir amb arc, com el Concurs Enric Tarragó, el Concurs de Santa Úrsula, el Trofeu de Sant Sebastià, el Trofeu Saludes o el Concurs Miquel Boadella
Lluís Ripoll i Arbós
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Escriptor i editor.
És autor de nombrosos opuscles de divulgació d’història, etnografia i art de Mallorca i d’articles publicats en la premsa mallorquina El 1949 es feu càrrec de la impremta Mossèn Alcover Com a editor cal destacar la seva collecció de fullets Panorama Balear , les reproduccions de premsa L’Ignorància , La Roqueta i d’obres d’història de Mallorca del segle XIX Cronicon Mayoricense de Campaner i llibres de folklore, cuina i història mallorquina Llibre de cuina mallorquina 1973, Nuestras costumbres Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera y Cabrera 1980, Baleares y sus…
Josep Maria Casasses i Cantó
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Llicenciat en lletres i en dret a Barcelona, es doctorà a Madrid el 1928 Fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, arribà a la secretaria general 1931-38 Exiliat primer a l’estat francès i després a Santo Domingo, el 1941 s’installà definitivament a Xile Fou professor d’història de l’art a la Universitat Catòlica, i, posteriorment, degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat del Nord Antofagasta La seva línia de recerca se centrà en estudis sobre la història de l’Església i l’etnografia dels s XVII i XVIII al nord de Xile
Alfred Lloré de Miguel

Alfred Lloré de Miguel
Museu Colet
Esports de tir
Arquer.
Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, entitat precursora del tir amb arc a Espanya des del 1947 S’integrà a l’entitat i a la junta directiva de la secció de tir el 1954 El 1959 s’afilià a la Federació Catalana de Tir amb Arc Amb la selecció catalana participà en dos Campionats d’Espanya 1961, 1970 Rebé la medalla honorífica de bronze de la Federació Espanyola de Tir amb Arc 1965, fou nomenat mestre arquer 1970 i rebé l’estrella FITA de 1000 punts 1980 Durant quasi vint anys exercí diversos càrrecs a la federació catalana
Pere Coll Bruach
Esports de tir
Tirador amb arc i dirigent.
Participà en el primer torneig de tir amb arc organitzat per l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore AEEF l’any 1949 Se’n feu soci i a partir del 1950 formà part de l’equip d’arquers de l’AEEF, del Centre de Funcionaris de la Diputació Provincial i del Club d’Arquers de Catalunya Fou campió 1954 i segon 1951 al Campionat de Catalunya També participà en el Campionat d’Espanya 1957-69 Fou directiu de la Federació Catalana de Tir amb Arc des del 1960 i vicepresident 1967-72 També practicà el muntanyisme amb el Centre Excursionista de Catalunya
Jordi Solé Müllner
Esports de tir
Arquer.
Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, començà a practicar el tir amb arc al final de la dècada de 1940 Guanyà tres Campionats d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure 1962, 1964, 1966 i quatre de Catalunya 1951, 1962, 1963, 1967 També fou campió d’Espanya amb la selecció catalana en diverses ocasions Entre els títols que aconseguí entre els anys cinquanta i seixanta destaquen el Torneig de Barcelona, el Gran Premi de la Mercè, el Premi de la Misteriosa Luz o el Trofeu Enric Tarragó Fou internacional amb la selecció estatal
Raúl Puig
Esports de tir
Arquer.
Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967
Fernando Ortiz (Fernández)
Música
Historiador, etnomusicòleg i crític cubà.
Passà la infància i la primera joventut a Menorca Cursà els estudis de dret civil i dret públic a les universitats de l’Havana, Madrid i Barcelona Fou un dels fundadors de la Universitat Popular i professor a la Universitat de l’Havana, on feu seminaris d’estiu, dels quals sorgiren figures rellevants en l’àmbit de l’etnomusicologia i l’etnografia, com Argeliers León, María Teresa Linares, Isaac Barreal i altres Dedicà la seva vida a aprofundir l’estudi dels processos de transculturació i formació històrica de la nacionalitat cubana És autor del treball en cinc volums Los…
Marcel Cohen
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Professor a l’École des Langues Orientales 1911-50, a l’École Pratique des Hautes Études des del 1919 i a l’Institut d’Ethnologie 1926-59, s’especialitzà en temes de lingüística general, etnografia i sociologia lingüística Aplicà a la lingüística mètodes estadístics i matemàtics i estudià, a partir de la seva concepció marxista, el nexe que hi ha entre el llenguatge i l’estructura social De les seves obres cal destacar la direcció de Les langues du monde 1924, amb AMeillet, Linguistique et matérialisme dialectique 1948, Histoire d’une langue le français 1950, Pour une sociologie…
sistema gumsa-gumlao
Antropologia
Sistema d’organització social propi de la societat katxin de l’Alta Birmània caracteritzat per l’alternança d’una forma jeràrquica -gumsa- i una altra d’igualitària i acèfala -gumlao-.
Aquest sistema fou descrit per l’antropòleg Edmund Ronald Leach a Political Systems of Highland Burma 1954, en què demostrava que aquestes dues formes socialment oposades s’inscriurien en un únic sistema social, del qual gumsa i gumlao serien els dos pols A la primera forma, només els llinatges superiors poden mantenir un contacte directe amb els avantpassats, mentre que a la segona els llinatges són igualitaris i tots poden accedir a la comunicació amb els seus propis avantpassats Arran d’aquesta etnografia, Leach rebat la noció d’unitat cultural com a entitat socialment…